Estem ja de ple a la tardor. Va començar el 22 de setembre, després d’un estiu molt calorós. Es tracta de l’equinocci de la tardor que acaba amb el solstici de l’hivern, ja prop de Nadal. És un temps en el qual el dia i la nit tenen, més o menys, la mateixa durada. En la tardor hi ha canvis importants en la natura: els dies són més curts, baixen les temperatures, són característics els dies de pluja, vent i boira, i es produeix la caiguda de la fulla dels arbres caducifolis.

El que és evident és que el paisatge canvia de color; la verdor de la primavera i l’estiu es transforma en un cromatisme de grocs, taronges i vermells granats que li donen a aquesta estació un segell romàntic i fantasiós. És quan els pintors i els poetes poder gaudir del seu ofici o afecció i sentir noves emocions per a transmetre-les a tothom que vulga sentir-les.

D’altra banda, al baixar les hores de llum, es produeix un canvi en el ritme circadià, el rellotge biològic del nostre cos. Disminueix la producció de serotonina que és l’hormona de la felicitat i augmenta la de melatonina que és la del somni. Aquests canvis hormonals tenen com a conseqüència que, un 30% de la gent aproximadament, tinga dificultats per a concentrar-se. Apareix l’astènia i el cansament, sensació de letargia i dificultats per a dormir bé, i també per a les ganes de realitzar activitats.

La sort és que tots aquests inconvenients solen durar poc. Els metges no li donen gaire importància, ja que remeten en poc temps. Generalment és un estat passatger que pot durar uns dies o com a màxim unes setmanes, fins que el cos s’adapte a la nova situació.

També convé senyalar que en aquests mesos de la tardor hi ha festivitats importants. Les més conegudes per ací són les de les festes de Planes, l’Alqueria d’Aznar i Albaida. El 12 d’octubre se celebra el Dia de la Festa Nacional que coincideix amb el Dia de la Mare de Deu del Pilar patrona de la Hispanitat. I l’1 de novembre la festa de Tots Sants que també és molt rellevant.

Per últim, dir que he escrit un sonet, com ve sent habitual, dedicat a la tardor, però esta vegada l’he fet en castellà, per la qual cosa podem dir que l’escrit de hui és un híbrid. Espere siga del seu grat i amb aquest desig m’acomiade. Moltes gràcies i fins prompte.

 

EL OTOÑO

Cuando el viento comienza a arrancar la hoja
y en lontananza se ve la borrasca
pronto llena las calles de hojarasca:
maleza color amarilla y roja.

Al árbol del vestido lo despoja,
es con el aguacero y la nevasca,
el desagüe disgustado se atasca,
se inunda la plaza y al pájaro moja.

Cuelgan nubes lluviosas en el cielo,
las lindas y frágiles mariposas
se refugian e interrumpen su vuelo.

El otoño marchitará las rosas,
la rosaleda perderá su anhelo:
las flores otro tiempo tan hermosas.

José Antonio Tomás Andrés