Hi ha una Font Roja silenciosa. Lluny de la bullícia habitual i, de vegades aberrant, de l’entorn del Santuari de la Mare de Déu dels Lliris, hi ha la Font Roja autèntica, la de les pinades, el carrascar, la de la zones de conreu, la de les genetes , els esquirols, els ametllers, la de les vistes a la Mariola i la Vall de Polop. També, aquella de les caves de neu i la de solana, més enllà del cim del Menejador.
Quan neva i tot es cobreix de blanc, el silenci es fa encara més patent. Comença llavors el so de l’aigua en el seu desglaç quan ja calfa el sol, el de les branques ballant quan cau la neu al desfer-se.Per a aquells que ens agrada mirar, amb la neu se’ns obre una nova finestra. Els senders de sempre canvien el seu aspecte. El blanc ho tenyeix tot i sorgeixen aquelles estampes hivernals que tant ens captiven.
4