Tothom ha sentit parlar sobre la Revolució del Petrólio d’Alcoi, la insurrecció obrera més important del segle XIX. Uns fets que van ocórrer ara fa 150 anys i que van tenir una repercussió mundial a la premsa de l’època. Un enfrontament entre el proletariat liderat per l’Associació Internacional de Treballadors i l’Ajuntament del republicà Agustí Albors, Pelletes. Els fets són ben coneguts, però l’origen del conflicte laboral no ho és tan.
De fet, no va ser a Alcoi on va sorgir la disputa, ni es va iniciar al mes de juliol. Va ser al mes d’abril i a Cocentaina, en concret a un molí paperer dels Algars, propietat de Facundo Vitoria. Els treballadors es van declarar en vaga i l’amo de la fàbrica va intentar contractar esquirols per substituir els seus empleats. L’AIT, però, ho va impedir. Més tard, va subcontractar la producció de les seues comandes amb altres empreses, però tampoc no ho va aconseguir. Així que, va preferir tancar la fàbrica abans que cedir davant les modestes demandes salarials.
Tot i això, després de la revolta de juliol, va negociar que tornaren a treballar a canvi de compensar-los els jornals perduts els darrers quatre mesos. Els internacionals van accedir al tracte però, mesos després, quan les autoritats es van refer, la venjança va caure sobre els anarquistes.
El procés judicial que se’n deriva va arribar, fins i tot, al Tribunal Suprem… I si voleu conèixer el final de la història, haureu d’anar al Centre Cultural El Teular de Cocentaina el proper dimecres 26 d’abril a les 19 hores.
