En les terres d’Alcoi, quan el sol encara ballava amb les ombres dels antics carrers, el poble s’unia en una celebració que trascendia els límits del temps. Era l’arribada de la desfilada del boato del Capità Cristià de la Filà Alcodians, una festa que no només commemorava la història, sinó que la recreava en tota la seva grandesa.
Amb el so ressonant dels tambors, l’aire s’imbuiïa d’un esperit d’antic orgull i honor. El Sergent Cristià, amb la seva presència com un tità, liderava la marxa. La música, com una melodiosa crida a les ànimes dels guerrers, envoltava la multitud, commoguda fins al fons del seu ésser, mentre els grups de boato, amb les seves gestes èpiques, feien retre homenatge als herois del passat.
Però el moment àlgid arribava amb la irrupció de la Guàrdia del Capità, una força imparable que eclipsava fins i tot la llum del sol. Sota el lideratge del Capità, un guerrer d’una valentia incommensurable, avançaven com una tempesta de glòria i grandesa.
I enmig d’aquesta col·lossal mostra d’honor i coratge, el poble d’Alcoi es convertia en una sola veu, en un sol cor que ressonava amb la reverència pròpia d’una llegenda immortal. Així, en aquell dia èpic, en aquell desfile majestuós, la història del Capità Cristià transcendia les edats, quedant gravada per sempre com un testimoni de la grandesa de la humanitat.
