Els carrers d’Alcoi ressonaven amb l’eco dels passos dels guerrers, amb el sol ardent com a testimoni silenciós de la grandesa que es desplegava. Era l’hora de l’epopeia, el clímax de les Festes de Moros i Cristians, i l’Alferes dels Aragonesos, amb la seva desfilada majestuosa, tancava aquesta celebració amb un esclat d’honor i glòria.
Els membres de la Filà Aragonesos s’havien preparat amb una dedicació que semblava emanar dels propis déus, col·locant-se en formació amb una precisió que revelava l’essència mateixa de la tradició. Cada detall del boato, concebut amb mestria per César Vilaplana Peña, era una obra d’art que captivava els cors dels espectadors, com si els retrats d’antics herois cobressin vida davant dels seus ulls admirats.
Les Carrosses d’Arrossegament Bruxes Engabiades i el Grup d’Avantguarda Real, acompanyats dels Monjos Acompanyants i Mossén Torregrosa, transportaven a tots a un món de màgia i història, com si les llegendes antigues s’haguessin materialitzat en la realitat.
Però el moment culminant era la Carrossa de l’Alferes i els seus Cavallers, encapçalada per l’Alferes Santiago Adolfo Castelló Brotons, sota el disseny meticulós de César Vilaplana Peña. Mentre la Música Primitiva Apolo d’Alcoi i el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta d’Alcoi interpretaven ‘Azcona’, els cors dels espectadors es commovien davant d’aquesta demostració d’orgull i valentia.
Per tancar amb clau d’or, l’Esquadra d’Esclaus, amb el Cap Batedor, Daniel Pascual Alcaraz, i el Cap d’Esquadra, Jordi Francés Albert, sota el disseny de Juan Climent Miró, “Juanín”, acompanyats pel Grup de Dolçaines i Agrupació Musical d’Agullent, amb el director, José Antonio Casanova Insa, interpretant ‘Mesnada’, oferien un últim acte de grandesa que ressonaria en la memòria de tots els qui l’havien presenciat.
Així, amb l’Alferes dels Aragonesos tancant la seva desfilada amb un estrèpit d’aplaudiments i aclamacions, l’entrada Cristiana arribava al seu final, deixant enrere un record imborrable en el cor d’Alcoi.
