Quan la llum del capvespre acaricia les pedres centenàries, les carrer d’Alcoi es converteixen en un escenari màgic on la tradició i l’esperit valencià es fonen en un sol crit de festa: el Pregó que anuncia l’inici de la Trilogia festera, aquella dansa de color i soroll que del 3 al 5 de maig esclatarà en alegria infinita.
Els primers batcades dels timbals ressonen com els batecs d’un cor col·lectiu, el so dels clarins s’enfila al cel i, entre fanals lluents, els heralds obrint la marxa conviden tothom a unir-se a la cercavila. La Societat Unió Musical d’Alcoi aixeca l’acte amb majestuositat, revelant davant la Casa Consistorial la desfilada dels glorieros i glorieres del bàndol moro, figures engalanades amb lluentors i teixits de somni.
Salvador Payá Boronat, Fernando Company Barber, Santiago Seguí Richart, Sara García Vidal, Javier Fernández Poveda, Ignacio Palmer González, Mauro Díaz Cortés, Fernando Jerez Pérez, Carlos Vicente Alemany Bleda, Irene Pérez Jordà, Carlos Flores Cabrerizo, Omar Martínez Leal, Juan Manuel Martínez Pérez i Evaristo Alcaraz Molina avancen seguint la veu del seu debutant Sargent Major Moro, Mauro Camáñez Catalá, mentre la Societat Musical Nova d’Alcoi interpreta l’emoció les notes.
A cada compàs, l’aire es fa més dens de memòria: la llegenda d’una Batalla de 1276, l’aparició d’un sant a cavall, la dignitat cristiana, el valor morisc, la glòria compartida. Les façanes vibren de color, els fanals guien el pas i el públic, embadalit, retroba en cada corfa i en cada mirada la seva pròpia història.
La Glòria transcendeix el simple acte: és un llaç teixit amb fils de records que uneix generacions i dóna veu a la nostra essència. En cada pas, en cada entrellaçament de túnica i lluminària, es respira la força d’un poble que manté viva la flama de la seua tradició.
I així, amb la Glòria com a llum que guia, Alcoi es prepara per setmanes d’emoció pura, per carrers empedrats que seran riuades de música i rialles. Les Festes de Moros i Cristians no sols sonen amb força, sinó que vibren en el cor de la ciutat, recordant-nos per sempre qui som i d’on venim.
