Quan les ombres de la tarda començaven a besar les pedres d’Alcoi, i la pols dels camins encara ressonava amb els passos dels herois, un nou estendard s’alçà amb orgull. Els Andalusos, fills d’un esperit indomable, ocuparen l’escena per a tancar la gesta cristiana amb un esclat de color, caràcter i llegenda.
Amb un boato que bevia de la frontera i la picardia dels contrabandistes, s’alçaren trompetes i timbals com crida ancestral. El Banderer i l’Ambaixador, sobre cavall, obriren la senda, i darrere d’ells, les esquadres avançaren com riu imparable, marcades pel compàs de “Ragon Falez” i l’empenta de Clara Ferrándiz.
Savis recaptadors sobre bous, capitans de muntanya, burros de càrrega, i un ballet que ressonava com l’eco del contraban ompliren l’aire d’imatges vives. Armeres, vigilants, Mossén Torregrosa i les regadores dibuixaren una crònica de poble, humor i solemnitat. Cada carrossa, cada pas, parlava de terra, d’història i de sang.
I com manaven les llegendes, arribà l’Alferes: José Cortés Blasco, “El Senyor de los Anillos”, cavalcant entre crits d’admiració, embolcallat en la música de “Farolero” i l’alè d’un poble. La seua presència fou triomf i testament d’una memòria viva.
Amb esquadra especial, percussió i l’himne final d’“Afar Mosem”, els Andalusos tancaren el cercle amb força irreverent i cor noble. I així, en les pàgines daurades de la Festa, quedà escrit: que l’Alferes del 2025 fou llegenda entre llegendes.
