Quan l’aurora despertà les muntanyes i el poble d’Alcoi es disposava a escriure un nou capítol de llegenda, una força ancestral emergí entre clarors i tambors: els Mossàrabs, com a Filà del Mig, prengueren el seu lloc al centre de la història.
Amb solemnitat pura, el guió s’alçà en mans d’Alejandra Mas, filla del Primer Tro, com si el destí passara de sang a bandera. Les esquadres, comandades per Jorge Pastor i Diego Coderch, avançaren com exèrcit de records i orgull, mentre la música de “Mozárabes i Alfarrasí” donava veu al passat.
I com un tro que sacseja la terra, esclatà l’Esquadra del Mig: majestuosa, poderosa, amb disseny dels Germans Piñero i el coratge de Jorge Vañó i José Luis Pascual al front. L’estètica era ferro, silenci i espiritualitat, la mirada del poble, rendida a l’elegància d’un poble entre dos mons.
Amb percussió vibrant i l’alè final de “Mai-Sabel”, l’esperit mossàrab es feu etern. I així, els Mossàrabs inscrigueren el seu nom en les cròniques sagrades de la Festa, com a guardians de l’equilibri, del centre, del record viu d’Alcoi.
altres filaes
