El saló d’actes de l’edifici del Viaducte es va quedar xicotet per acollir la visita d’un home que encarna tot un segle d’història. Francisco Martínez López, conegut com Quico el Guerriller, va compartir amb l’alumnat de batxillerat d’Alcoi i Cocentaina una lliçó de vida, compromís i memòria històrica. L’acte, organitzat pel Fòrum per la Memòria en col·laboració amb el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València, va tindre lloc el passat dimarts 14 d’octubre, tan sols uns dies després que Quico complira 100 anys.
Amb veu ferma i una lucidesa admirable, Quico va repassar un segle de lluita per la llibertat, la justícia i la igualtat. Davant un públic atent i emocionat, va recordar els anys foscos de la dictadura i el paper dels guerrillers antifranquistes, “els qui no van renunciar a la dignitat ni a la memòria, ni tan sols quan la derrota pareixia definitiva”.
Durant l’acte, es va llegir un emotiu perfil biogràfic escrit per Fátima Toutouh, alumna del Batxillerat Humanístic i Social de l’IES Andreu Sempere, que va oferir una mirada jove però profunda sobre la trajectòria del ponent. En les seues paraules, Quico és “un guerriller contra Franco, i ara un guerriller contra l’oblit. Va defensar la democràcia primer amb les armes i ara amb la paraula”.
Francisco Martínez va nàixer el 1 d’octubre de 1925 a Cabañas Raras (El Bierzo). Durant la Guerra Civil i la posterior repressió franquista, va participar en la guerrilla antifranquista, un moviment de resistència que va mantindre viva l’esperança després de la derrota. “La guerrilla —recordava— no era un exèrcit, era un poble que resistia”. Va viure de prop la violència del règim: la mort del seu amic, assassinat per l’esquena per la Guàrdia Civil, i les tortures infligides al seu germà de 16 anys.
Exiliat el 1951, Quico es va establir a França, on va arribar a ser Secretari General del Partit Comunista d’Espanya fins al 1990. Després de més de quatre dècades fora, va tornar a Espanya per continuar la seua tasca, ara com a testimoni actiu de la memòria històrica, visitant instituts i trobant-se amb les noves generacions per transmetre’ls “la importància de no oblidar, perquè un poble sense memòria és un poble condemnat a repetir el seu passat”.
Actualment resident a El Campello, Quico és considerat una de les últimes veus vives d’aquella generació que va combatre per la llibertat. La seua visita a Alcoi no sols va ser una lliçó d’història, sinó també una lliçó d’humanitat i coherència, un recordatori de que la memòria col·lectiva es construeix amb valentia i amb paraules que no es deixen soterrar pel silenci.
