Moltes persones amb conviccions democràtiques, amb compromís i activisme, amb conscienciació de classe, acudeixen àtonites al que està passant en aquest món en el moment actual.
A la dècada dels 70 i 80 del segle anterior, una onada de liberalisme salvatge amb l’arribada de Thacher i Reagan als seus mandats, van fer ja canviar gran part de la vida política i econòmica mundial. Es tractava en definitiva de «fer més rics els que ja ho eren», aquesta era en essència la seva política, liberalisme pur.
Les diferents crisis del sistema capitalista ens porten a una nova època, en què les Xarxes Socials han pres un protagonisme que ha posat en mans dels poders econòmics, polítics i mediàtics una arma tremenda per crear voluntats i modelar-les al seu gust, més encara en el sector de la Societat més jove que arrossegada per aquesta forma d’informar-se -la de les Xarxes-, bulos, mentides, desinformació, alarma social, etc.
I abans de res ara arriba l’hora de l’extrema dreta, un neofeixisme que estava esperant la seva oportunitat per saltar a la sorra i ensenyar el seu costat més ressentit i amenaçador.
Veiem com els Trump, Milei, Meloni, Orban, etc, guanyen eleccions de la mà d’un discurs polític, ultranacionalista, antiimmigració, proteccionista, amenaçador de les llibertats individuals etc, és a dir el més antidemocràtic possible.
Uns líders que utilicen l’atac a les polítiques d’Igualtat, llegiu-vos -Feminisme, LGTBI, Activisme i Solidaritat Social amb els més necessitats, privatització – Educació, Sanitat- i Exclusió Social a les capes més necessitades de la Societat.
Trupm n’és un exemple. Un president que va comminar els seus seguidors per assaltar el Congrés de la «primera democràcia del món» segons ells, els nord-americans diuen posseir, que va produir morts i que li va deixar com a premi poder presentar-se per segona vegada a un mandat en lloc de processar-lo i ficar-lo a la presó (com al Brasil Bolsonaro pel mateix), i ara persegueix als que volien processar-lo -polítics i fiscals-.
El resultat dels seus primers deu mesos de presidència, utilitzar tot el poder de la primera potència econòmica i militar del món per fer xantatge a tot el planeta, amb els aranzels, obligant el pitjor militarisme a tota Europa, això sí, comprant armes al seu país, amb ofegar les Universitats lliures dels EUA, a la premsa lliure que li es adversa, a la Sanitat Pública, rebutjar el canvi climàtic ( s’ha sortit de l’acord de París) suspenent les ajudes als països que la necessiten, alhora que ataca l’emigració i volen que es morin de gana i misèria als països d’origen. No reconeixent a la ciència i defensant el negocinisme de les vacunes, i un llarg etc., en definitiva la impunidad mes absoluta.
Así al nostre país veiem un partit neonazi VOX, a l’onada del que passa a tot arreu i amb cada vegada més proximitat al poder i les enquestes del seu costat, un PP tractant d’imitar-lo perquè no «li mengi la torrada», un PSOE acorralat amb casos de corrupció (moltíssims menys dels que ha tingut el PP) i superat per els esdeveniments, una esquerra a l’esquerra del partit socialista, fragmentada i enfrontada i unes eleccions anticipades cada cop més a prop, que les enquestes ens anuncien una victòria del reaccionarisme, amb l’objectiu de retallar drets socials i conquestes econòmiques i polítiques aconseguides i com a senyalament «l’emigració». que és el que més dóna en aquest moment per a un polític (ho veiem als corruptes hereus del pujolisme, Junts per Catalunya) per fer populisme.
No es té en compte que l’aportació de l’Emigració a una societat envellida com la nostra amb baixa natalitat la fan els emigrants, més de tres milions cotitzant per salvar el Sistema de Pensions, el Sanitari, fen els treballs que no volem fer els d’así, en definitiva aportant al sistema de Benestar Social que gaudim.
Davant de tot aqueste futur descoratjador, els que encara creiem en un sistema democràtic, de Valors, d’Igualtat, d’un món millor, que no pateixca tantes injustícies, com guerres i mort a Gaza o Ucraïna, a països d’Àfrica o Orient Mitjà, que no hi hagi tantes persones cada vegada més pobres i uns pocs més rics, i en les mans de els que controlen aquesta Societat, recolzats per la ignorància i la desinformació de molts que no contrasten dades ni informació que reben de les famoses Xarxes Socials. Front aixó alguns aixecarem la veu, amb esperança, no claudicarem.
Jaime Brotons
