En el teatre de la reivindicació social, de vegades el que més ressona no és el clam dels qui hi són, sinó el buit que deixen els qui van prometre assistir-hi. Segons el relat de la secció sindical de la CGT en Automóviles La Alcoyana S.A., la manifestació celebrada recentment per la dignitat del transport públic va ser un exercici de dignitat civil marcat, simultàniament, per la solidaritat de base i el que el sindicat qualifica de traïció institucional.
La mobilització, que va recórrer els carrers amb una assistència estimada de prop d’un centenar de persones en diversos trams, es va desenvolupar sota el signe de la normalitat. Més enllà dels talls de trànsit inherents a qualsevol marxa que pretén fer-se notar, la CGT destaca el suport rebut per la plataforma d’estudiants i usuaris, la formació Guanyar Alcoi i representants de diversos comités d’empresa del mateix grup empresarial. Per als convocants, els objectius de visibilització es van complir, però l’èxit de la convocatòria s’ha vist enfosquit per una absència que el sindicat no dubta a qualificar de «lamentable».
En el centre de la seua denúncia hi ha una ombra que s’estén sobre la majoria de l’arc parlamentari local. La CGT lamenta públicament que la resta de partits polítics, tant d’Alcoi com de les localitats veïnes afectades pel conflicte de les línies de transport, optaren per l’omissió. El sindicat descriu aquesta actitud com una falta de compromís davant un servei essencial que afecta directament treballadors i usuaris, contraposant els fets a unes «paraules buides» que no s’han traduït en accions de suport.
Especialment agra és la crítica dirigida cap a l’Alcaldia i la Regidoria de Transports. Segons la versió sindical, existeix un deute de paraula no satisfet: fa tot just un mes, el govern municipal s’hauria compromés a traslladar la problemàtica a Les Corts Valencianes, una promesa que, a parer de la CGT, s’ha dissolt en el no-res. El relat del sindicat cobra un matís de perplexitat en revelar que, el dia anterior a la marxa i després de la celebració del ple municipal, el mateix regidor de l’àrea els hauria assegurat la seua presència. Els fets, però, van dictar una realitat diferent en l’asfalt.
Davant d’aquest escenari, la CGT llança una sèrie d’interrogants directes a l’equip de govern, qüestionant si continuaran delegant la responsabilitat exclusivament en la Generalitat o si assumiran el control sobre la concessió del transport urbà. El comunicat finalitza amb una acusació de fons contra el model de gestió: la denúncia que es continuen atorgant concessions públiques a empreses que, segons la seua experiència, «precaritzen el transport i maltracten les seues plantilles».
