En un gir de guió que ni el mateix John Ford haguera previst per a la capital de la Muntanya, l’Ajuntament d’Alcoi ha sigut hui l’escenari per a presentar una fita del «cel·luloide» vertical: «La última bala perdida». Es tracta de la nova websèrie de Jordi Linares, un projecte que, sota el mantell protector de la Regidoria de Turisme, pretén demostrar que es pot tindre l’ànima de l’Arizona dels anys 60 mentre es consumeix contingut en el temps que tarda en fer-se un café.
La producció és un exercici d’anacronisme voluntari. Segons s’ha detallat en l’acte, la sèrie consta de 15 capítols de dos minuts, dissenyats per a l’ecosistema de reels d’Instagram, però filmats amb la solemnitat del cinema mut en blanc i negre i sípia. La paradoxa és completa: una estètica de fa un segle per a una audiència amb una capacitat d’atenció de segons. L’estrena, per als qui vullguen veure el «com es va fer» abans que el «què s’ha fet», serà el 30 de gener a la Fundación Mutua Levante.
Tot i que l’acció transcorre en el poblat de Fun West del Campello —perquè a Alcoi les muntanyes són massa verdes per a un duel al sol—, la demografia del projecte és aclaparadorament local. De l’elenc de 25 figurants, 23 són veïns d’Alcoi i dos procedeixen de Colòmbia, el que assegura que, encara que el paisatge siga desertic, l’ambient se senta com una reunió de veïns en plena revolució industrial. Segons Linares, la sèrie no només busca l’entreteniment, sinó la reivindicació lingüística, introduint en l’imaginari del cowboy paraules tan genuïnes com «comboixà». La trama, a més, se centra en el robatori de la fórmula d’un «beuratge molt poderós», un detall que a la ciutat del café-licor no necessita de massa explicacions.
La regidora de Turisme, Lorena Zamorano, ha defensat la inversió de temps i imatge institucional en aquesta iniciativa privada com una forma de «dinamitzar» la marca Alcoi a través de l’humor. Per la seua banda, Roberto Pérez, responsable d’uns efectes especials que ignoren conscientment l’era digital, ha confirmat que les baralles i caigudes de cavall són tan reals com la falta d’ordinadors en el rodatge. En un món de píxels, «La última bala perdida» aposta pel colp sec de l’artesania i la moral alcoiana, sense descartar —si la bala no es perd del tot— una segona temporada.
