Aquest dissabte, 4 d’abril, la ciutat d’Alcoi viurà un dels actes de reivindicació literària més significatius dels darrers temps amb la inauguració de la nova plaça Isabel-Clara Simó. L’espai triat per a portar el nom de l’autora de La salvatge és la intersecció entre els carrers Oliver i Santa Rosa, un punt neuràlgic que fins ara rebia la denominació de plaça de la Concòrdia. La tria de la data no és casual, ja que coincideix exactament amb l’efemèride del naixement de l’escriptora, subratllant així la voluntat institucional de lligar el nomenclàtor urbà a les figures més universals del patrimoni cultural alcoià.
L’acte, que començarà a les 19:30 hores, s’ha plantejat com una celebració de la paraula i la memòria. La regidora de Cultura, Elisa Guillem, ha posat l’accent en la necessitat de dignificar el llegat d’Isabel-Clara Simó situant el seu nom en un lloc destacat de la trama urbana. Per a Guillem, aquest canvi de denominació és un exercici de justícia històrica amb una veu que va portar Alcoi arreu del món a través de la seua prolífica obra, convertint-se en un referent ineludible de la literatura contemporània en la nostra llengua.
La inauguració comptarà amb una forta càrrega literària gràcies a les intervencions d’autors i estudiosos vinculats a la seua figura. Jordi Tormo, Natàlia Gisbert i Rosa Fraj oferiran lectures triades de l’extens catàleg de l’autora, mentre que Carles Cortés intervindrà en representació de la família per a glossar la dimensió humana i intel·lectual de Simó. La part artística de la jornada es completarà amb una actuació musical a càrrec del grup Júlia, que posarà la banda sonora a un moment de retrobament de la ciutat amb una de les seues ciutadanes més il·lustres.
Amb aquesta iniciativa, Alcoi reforça la seua identitat com a bressol de grans talents literaris i assegura que el nom d’Isabel-Clara Simó perdure en la quotidianitat dels veïns i veïnes que transiten pel barri de Santa Rosa. La nova plaça deixa de ser un lloc de pas per a convertir-se en un espai de memòria viva, on la literatura i el carrer es donen la mà per a recordar que el llegat d’una autora mai mor mentre les seues paraules continuen sent llegides i el seu nom pronunciat.
