Alcoi ja és Festa. La ciutat ha viscut fa només uns minuts l’instant més esperat de l’any: el crit col·lectiu que, a través de la música, anuncia l’inici de la seua gran Trilogia. Però l’arrancada d’aquest 2026 no ha sigut una més; la commemoració del 750 Aniversari del Patronatge de Sant Jordi ha elevat el sentiment d’una Plaça d’Espanya que ha vibrat amb una intensitat extraordinària, marcant el principi d’un any jubilar que ja és història viva. I ha sigut, a més, un inici marcat per l’emoció i per la meteorologia, ja que una fina pluja ha fet acte de presència just en el moment en què començava a sonar l’Himne, sense deslluir en cap cas la força d’un poble entregat.
El protagonisme absolut del moment ha recaigut sobre la figura del mestre José María Valls Satorres. En un fet excepcional, el prestigiós compositor alcoià ha tornat a empunyar la batuta per a dirigir l’Himne de la Festa, una responsabilitat que ja va exercir en el passat i que hui, per segona vegada en la seua vida, ha assumit amb la saviesa i l’emoció de qui coneix cada nota de la partitura de la identitat alcoiana. Sota el seu guiatge, milers de veus han entonat el «Nostra Festa ja…» en una comunió perfecta entre les bandes de música i el poble, mentre la pluja fina acompanyava l’instant amb una atmosfera encara més solemne i memorable.
Un pregó musical per a una efemèride irrepetible
Aquest acte ha tancat la vespra i ha obert de bat a bat les portes de la celebració. La direcció de Valls Satorres ha servit com el millor pregó possible per a unes Festes que enguany tenen un vessant espiritual i històric reforçat per l’efemèride del patró, en una escena que ja queda gravada en la memòria col·lectiva dels alcoians.
Un músic genial
José María Valls Satorres, nomenat Fill Predilecte de la Ciutat d’Alcoi el passat 16 de maig, ha compartit així un honor amb el mestre Amando Blanquer, ja que ha dirigit per segona vegada l’Himne. Ja ho va fer l’any 1984, precisament l’any que es va estrenar al carrer la seua marxa mítica Pas als Maseros. Blanquer, per la seua banda, el va dirigir en 1966 i 1982.
Nascut a Alcoi el 1945, Valls Satorres és una de les figures més destacades de la composició musical alcoiana. Els seus primers passos musicals els va fer en la banda Nova de l’Iris (actual Societat Musical Nova), on es va iniciar en el clarinet.
Es traslladà després a Madrid per a ampliar estudis al Reial Conservatori Superior de Música, on es va especialitzar en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició, Direcció d’Orquestra i Violoncel. Com a instrumentista, ha col·laborat amb orquestres com la Simfònica i Filharmònica de Madrid, la Simfònica de RTVE o la Banda Municipal de Madrid, a més de formar part de la Gran Banda de Músics Valencians de Madrid i de la Banda de Música de la Guàrdia Reial.
En l’àmbit docent, ha estat professor de Violoncel, Harmonia i Composició al Conservatori Municipal Manuel de Falla d’Alcorcón. Una vida, en definitiva, dedicada a la música festera i simfònica.
El llegat de Valls Satorres és especialment valuós dins de les Festes de Moros i Cristians. És autor de peces emblemàtiques com Pas als Maseros —amb la qual va crear el famós pas masero i que, com va explicar, va compondre a petició de Miguel Moltó Verdú, qui li va demanar una marxa amb “Maseret, si vas a l’hort”—, Farolero i Los Soreles per als Andalusos, o altres obres com El Conqueridor, L’Enguerí, Als Cristians, Almogàver i alcoià, Mozárabes y Alfarrasí, Ix el Cristià, Óscar Moreno, Al Basora, El wali marxós, Centenari Mudéjar, Als Judios, Amoramar (adaptació d’Amor Amar, cançó de Camilo Sesto) o 23 d’abril, Sant Jordi, marxa solemne per a les processons del patró, amb la qual també va crear un estil per al qual ara l’Associació de Sant Jordi convoca un concurs amb el seu nom.
A banda de la música festera, ha compost obres simfòniques, sarsueles i peces per a orquestra i banda, consolidant-se com una figura rellevant dins de la música clàssica i popular, amb reconeixement nacional i diversos premis en certàmens de composició.
