El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de l’Alcoià i el Comtat, en col·laboració amb la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Cocentaina, ha organitzat per al pròxim 5 de maig de 2026 una sèrie d’actes emotius per a commemorar l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen. La jornada busca mantindre viva la memòria d’aquells que van lluitar per la llibertat i la Democràcia davant l’horror nazi, recordant especialment els 24 alcoians i la resta de víctimes de les nostres comarques que van patir la deportació.
L’agenda d’homenatges començarà a les 17:00 h al pont de Paco Aura d’Alcoi, on es realitzarà una ofrena al monòlit dedicat a les 24 víctimes alcoianes mortes als camps de concentració. Posteriorment, a les 19:00 h, el focus es traslladarà a Cocentaina per a homenatjar Blai Benilloba Ruiz, conegut com «El Cistellero». L’acte tindrà lloc al carrer La Creu, lloc on va nàixer l’any 1908 i on resideixen les plaques en el seu record.
La jornada culminarà a les 19:30 h al Centre de Cultura el Teular amb la projecció del documental “Pedro Ruiz Sánchez, més enllà del valor”, realitzat pel seu net, Juanjo Bravo Ruiz. Pedro Ruiz Sánchez va ser una de les víctimes alcoianes del nazisme, i a través d’aquesta peça audiovisual es pretén reivindicar el jurament que van fer els supervivents: informar sobre les atrocitats viscudes per a evitar que la història es repetisca.
Un context històric de repressió i exili
L’exili republicà després de la Guerra Civil Espanyola va marcar el destí de milers de persones. Es calcula que unes 500.000 persones van fugir cap a França buscant seguretat davant la dictadura franquista. Molts d’aquests exiliats van acabar en camps francesos i, posteriorment, en ser França envaïda per Alemanya, van ser enviats a camps de presoners nazis per haver lluitat contra el feixisme.
L’estat de «apàtrides» que van patir aquests republicans va ser fruit de la col·laboració entre el règim nazi i Franco, qui va arribar a afirmar que «fora d’Espanya no hi ha espanyols». Aquesta desprotecció jurídica els va destinar a camps d’extermini com Mauthausen i Gusen. Les xifres reflecteixen la magnitud de la tragèdia:
Es calcula que per Mauthausen i els seus camps secundaris van passar prop de 235.000 persones de diverses nacionalitats.
Unes 122.000 persones van ser assassinades en aquests camps, a més de moltes altres que van morir per les condicions de vida inhumanes.
Prop de 9.000 republicans espanyols van ser internats a Mauthausen, dels quals 5.000 van perdre la vida.
Al País Valencià es comptabilitzen unes 660 víctimes (incloent-hi 10 dones), de les quals 235 van ser assassinades.
Concretament, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat es van registrar 44 víctimes.
Aquests actes del 5 de maig de 2026 refermen el compromís de les institucions i entitats locals amb la memòria democràtica, posant el valor i la importància que mereixen aquells que ho van donar tot per la II República i contra el totalitarisme.
