Diego Fernández, candidat a encapçalar la candidatura de Guanyar Alcoi, ha definit aquest matí les línies roges del projecte que representa i de l’equip que l’acompanya: «La nostra serà la candidatura de l’esquerra sense complexos. Defensarem l’accés a l’habitatge, els serveis públics i un desenvolupament sostenible, sense concessions ni cambalatxes.»
«L’actual legislatura —ha afirmat Fernández— demostra que el PSOE de Toni Francés no és de fiar. Malauradament, el seu programa cada vegada s’assembla més al de la dreta. El nostre objectiu és governar i, si obtenim un vot més que els socialistes, exigirem l’alcaldia. Però, si l’aritmètica no ens és favorable, no els ho posarem fàcil: serem exigents i no regalarem cap suport.»
«Que ningú tinga cap dubte —ha conclòs—: la dreta, amb nosaltres, no passarà, ni per activa ni per passiva. Però tampoc passaran les seues polítiques. No signarem cap xec en blanc.»
Fernández ha aprofitat per presentar els tres compromisos irrenunciables de la seua candidatura.
El primer és la defensa de l’aqüífer del Molinar i el rebuig frontal a la urbanització de la Canal. «No permetrem aquest projecte perquè suposaria condemnar el futur de la ciutat. Apostem per una política econòmica de caràcter comarcal que prioritze l’ocupació i frene l’especulació. El projecte del PSOE i de la dreta no té res a veure amb la indústria: el que busquen és el benefici ràpid mitjançant la reclassificació urbanística.»
El segon eix és la remunicipalització dels serveis públics. «El transport urbà, el subministrament d’aigua, la neteja viària i la recollida de residus ofereixen un servei deficient perquè s’han posat els beneficis de les grans empreses per damunt de les necessitats de la ciutadania. Ja no ens serveixen les promeses: exigim un calendari de remunicipalització entre el que resta de legislatura i la següent.»
Finalment, Fernández ha situat l’habitatge com la principal prioritat política. «És, ara mateix, el problema més greu que pateix la societat, especialment la gent jove, i l’Ajuntament d’Alcoi no està fent absolutament res. Cal una política activa que medie entre propietaris i inquilins per aflorar els habitatges buits i garantir uns preus raonables i assequibles.»
