La història d’una ciutat no sols s’escriu en els grans tractats, sinó en els marges dels llibrets de teatre que han passat de mà en mà, entre bambolines i sota la llum dels focus. La memòria cultural i festera d’Alcoi s’ha vist enriquida de colp gràcies a la recent incorporació als fons bibliogràfics municipals de la biblioteca teatral de Fernando Mira Mondéjar (Alcoi, 1923-1990). Es tracta d’una valuosa donació, efectuada per la seua filla Julia Mira, que aconseguix arreplegar de manera fidedigna la passió de tota una vida lliurada en cos i ànima a l’art de l’escena.
Els primers passos artístics d’este intèrpret singular es remunten a la seua etapa d’estudiant amb els Maristes. Molt prompte, l’any 1933, faria mostra de la seua empenta en fundar una companyia infantil amb la qual va arribar a debutar al programa «Radio Chupete» de Radio Alcoy. Sols dos anys més tard, la seua trajectòria es creuava amb la de la Companyia Infantil Alcoiana, un il·lusionant projecte que comptava amb la direcció musical de José Carbonell García «Pepiquet» i la direcció escènica de Francisco Insa. No obstant això, el destí d’aquell grup de joves artistes es va veure estroncat de manera abrupta pel colp de la història: l’esclat de la guerra civil al juliol de 1936.
L’idil·li de Mira amb les taules, lluny d’apagar-se, es va consolidar amb el pas dels anys. L’actor va formar part de la companyia de Vicent Bou durant una dotzena d’anys per, posteriorment, integrar-se en l’agrupació de la Delegació d’Educació i Descans, comandada pel reconegut còmic de la terra Adolfo Arques. La seua figura va esdevenir un clàssic imprescindible en les produccions i els festivals organitzats per l’Associació de Sant Jordi, on va segellar per al record col·lectiu les seues particulars interpretacions de Don Matías a la sarsuela «Doña Francisquita» i de Don Hilarión en la mítica «La Verbena de la Paloma».
Este lligam profund amb les tradicions d’Alcoi va tindre el seu reconeixement l’any 1950, moment en què Fernando Mira va ser designat per a ocupar el càrrec d’ambaixador del bàndol cristià en les Festes de Moros i Cristians, rellevant en esta alta responsabilitat a Salomón Sanjuán Romea. Un paper de lideratge fester que va exercir amb orgull i continuïtat fins a l’any 1967.
El valor del paper escrit
Tota esta intensa i prolífica marxa vital s’ha traduït en una col·lecció personal d’un valor documental incalculable. Entre els exemplars que ara passen a titularitat pública destaquen desenes de llibrets originals d’obres teatrals i sarsueles, els quals custodien un tresor afegit: les mateixes anotacions manuscrites que l’actor realitzava durant els assajos i muntatges.
La regidora de Patrimoni Cultural, Lorena Zamorano, ha volgut posar en valor la transcendència de l’acte de donació per a la localitat. En paraules de la mateixa edil, «l’arribada d’aquests fons als arxius municipals ens permet conservar una part fonamental de la nostra història escènica i festera». Zamorano ha assenyalat a més que, gràcies a la generositat d’este gest, s’obri una finestra perquè tant la ciutadania en general com els investigadors tinguen «l’oportunitat de descobrir un llegat cultural de primera mà». El teló de Fernando Mira es tanca definitivament en l’escenari, però la seua funció continua viva, per sempre, en la memòria d’Alcoi.
