Encara no sortim de una amb els incendis i PP¨i VOX negant el canvi climàtic com a causa de tot lo que estém pasan cada estiu i entrem en un altre problema, amb l’última crisi que estem tenint amb l’assalt a la frontera a Ceuta.
La Història de les nostres relacions amb Marroc estàn lligades des de sempre a un conflicte permanent. Tots ens recordarem de la «MARXA VERDA» que el pare de l’actual Rei de MARROC, Hasan II, ja es va aprofitar de la situació a Espanya (el dictador moribund), i enviant a centenars de milers dels seus súbdits, a la frontera amb el Sàhara. Sabia que era impossible que l’éxercit espanyol. intervengara davant tants civils desarmats.
Així va aconseguir que Espanya desertés de les seves obligacions com a potència colonitzadora i en un moment en què anava a dur a terme l’autodeterminació del Sàhara, amb un referèndum afavorit per l’ONU i amb el cens elaborat per portar-ho a terme, tot se’n va anar al fons del mar i va abandonar precipitadament i sense dignitat el territori i al saharhuis. Uns van anar cap a Algèria, a Tinduf en ple desert i altres es van quedar al territori. A més d’haver tingut els saharahius un conflicte armat amb el Marroc, que sempre van estar recolzats pels Estats Units i França entre d’altres.
I així estem, Espanya segueix sent «nominalment» la potència colonitzadora davant de l’ONU, però els que exploten el Sàhara – Fosfats, petroli, pesca, etc-, i els que l’administren son la clase dominat marroquí, postergant a ciutadans de segona, als saharahius que van quedar al territori.
Però el Marroc no en té mai prou, em refereix al seu Rei, ara el fill i abans el pare, ia tot l’entorn polític, econòmic que envolti el “Trono marroquí”. Mentre Mohammad VI i com el seu pare viuen a l’opulència, la majoria del poble marroquí viu a la misèria.
A principis d’any els joves marroquins van sortir als carrers per denunciar la seua situació, igual que al seu día els rifenys demanan el seus drets, i tots van ser reprimits per la policia marroquina, en un pais on no es mou ni es fa res sense consentiment del seu Rei.
Ara l’última, l’assalt a la vaja del Tarajal a Ceuta vordejant pel mar, desenes de milers de joves marroquins per arribar al somni daurat de Europa i sols en 24 hores.
Allò mai vist. El Govern diu que les màfies traficants de persones s’han aprofitat una vegada més de la situació, però és difícil de creure perquè aquestes màfies volen cobrar diners, i els joves que van arribar a Ceuta eren majoritàriament dels voltants, i amb neumàtics es van llençar a l’aigua, desenes de ells perdent la vida.
Espanya porta com pot les relacions amb el Marroc, perquè el regne alauita porta des del seu naixement, tractant d’acovardir a la seva antiga colònia (no oblidem que la part nord va ser protectorat d’Espanya) i per aguantar el gloriós passat colonial espanyol van morir molts joves espanyols, que no podien pagar-se com els fills dels rics, el no anar a la mort casi segura.
Però com dèiem el Marroc es va quedar amb el Sàhara, aspira a les dues ciutats , Ceuta i Melilla. Espanya diu que són «Places de Sobirania”, és a dir més o menys que ja les teníem abans que el Marroc fos un país independent, però si un mira des d’un satèl·lit la configuració d’aquest país, qualsevol diria que els haurien de tornar perque es com si foren del seu territori (també nosaltres demanem Gibraltar, encara que fos abans nostre). Altres països han cedit Timor, Hong Kong ,etc, i tambe vol Marruecos les Illes Canaries, i no sabem si un dia pot-ser demanen Còrdova, perque està la Mesquita.
Al Govern i al Rei de Marroc no l’importa que morin joves nedant per arribar a Ceuta, i que estiguin deseperats perquè no tenen vida al seu país, res d’això importa. El que de tant en tant fa és enganxar-li un «toc a Espanya» . I ara mes tenin a EEUU del seu costat, que Trump
está obsesionat en Espanya.
Com sabem, recentment el Govern espanyol ha intentant recompondre les relacioens amb Algèria, seriosament perjudicades per e tema de el Sàhara, i en els argelins tenim interessos econòmics -gas, petroli- que necessitem i aixo no li agrada res a Marroc i pren nota.
El President del Govern a fi de rebaixar la situació amb el Marroc i veient el que va passar ja al Març del 2021 amb un altre assalt a Ceuta orquestat pel Marroc ( després d’atendre a Espanya el màxim dirigent del Front Polisario), i on van morir intentan entrar nadan i sen disparats per la Guardia Civil a dins de el mar 15 persones- , i en una carta personal i sense consultar ningú, ni al Parlament, ni tan sols el partit seu ni a la resta de el Govern i socis, li va dir al Rei Mohamed VI, que la millor possible solució al problema de el Sàhara seria, el suggeriment del marroc de concedir l’autonomia al territori, però sempre sota sobirania marroquina, canvian la postura tradicional espanyola de defendre el dret d’autodeterminació de el poble saharahui.
Això aparentment va rebaixar la pressió que exerceix marrroc sobre Espanya contínuament, perque ho fa en aquesta pressió a la frontera, i amb objectius com el del Sàhara, tambe perque Espanya no tingui relacions fludies amb Algèria, o que defensi les seves aspiracions
econòmiques a la Unió Europea, condicionant la seva política exterior.
Pero Marroc no té mai prou. Espanya no només té el nombre més gran d’estrangers en les persones procedents del Marroc, que fugen del seu país per intentar sortir de la misèria en que viuen, i això és un alleujament per al Marroc, atesa la situació social i de desigualtat que pasa el país, sinó que a més ha de suportar el «xantatge permanent» dels seus governants.
Ningú sabia i ara em refereixo al Govern espanyol primer, ¿del que s’estava cuinant a l’altra part de la frontera de Ceuta?, ¿els ha agafat per sorpresa?”. La realitat es que no hi havia la gendarmeria marroquí a l’altra banda de la verga del Tarajal, quan sempre ho controlen tot
allà. ¿Qui realment va mobilitzar i fins i tot va ajudar a cercar a la frontera milers de persones?.
No crec que li afectara molt a Mohmaed VI, el dia de l’aniversari de la seva ascensió al tron, la imatge dels seus joves súbdits que no ciduadans, deseperats volent sortir del seu país. Aixi que està clar que, una vegada més s’ha orquestrat una pressió contra Espanya, encara que el Govern no ho vulgui dir per “por” a haver d’obrir noves crisis amb el Marroc.
Però ho hagués fet diferent un Govern del PP-VOX, no crec, ja vam veure que per un illot de dues cabres el de «Perejil» va haver d’intervenir els EUA per rebaixar la tensió, ia Trillo el de l’avió militar que va caure perque era de saldo, matan a decenes de militars espanyols i que se’n va sortir de rosetes, se li va acudir enviar un destacament complet per traure a cuatre gendarms posat per Marroc allí. Aixi que si governen es de la dreta, difícilmente eu portariean millor per resoldre les crisis constants amb el Marroc, pero aixó sí, en trauran partit de la situació per arriconar mes al Govern de Sánchez.
Per finalitzar, diré que la hipocresia dels països Europeus que no estan a la frontera amb Àfrica, que aproven lleis d’Asil i Refugi per tancar persones irregulars en macropresons fora de Europa, que deixen morir tantes persones creuant el mar o al desert, a la recerca d’una vida millor, i que ara els Governs de extrema dreta assenyalen a Espanya per la política migratoria nostra, cuan som uns de els paisos que dins de les nostres capacitats, més invertim en el desenvolupament d’Àfrica Occidental, per evitar que la gent eixca d’allí i caiga en mans de màfies, i en morin molts al viatje.
Però amb l’islamofòbia que tenim al damunt, amb la dreta i l’extrema dreta utilitzan el discurs antiimmigratori, i amb enemigs com Trump i Netanyahu que ens la tenen jurada, fins i tot perquè donem suport a la Cort Penal Internacional en la investigació del genocidi de Gaza, i l’ordre de detenció de Netanjahu, pres van per nosaltres.
Ho tenim complicat amb un veí com Marroc, que ens fa xantatge contínuament i té aliats molt poderosos, i tot això segur que quan convingui als nostres veïns i a EEUU i a Israel, es repetirà.
JAUME BROTONS VEI D’LCOI
