La nova escalada dels preus energètics torna a situar la indústria tèxtil davant d’un escenari de màxima pressió. El Consell Intertèxtil Espanyol (CIE) adverteix a través d’un comunicat que, després del fort impacte patit durant la primavera, el problema ha deixat de ser una oscil·lació conjuntural per a convertir-se en una amenaça sostinguda que compromet els costos, els marges, la capacitat productiva i la competitivitat de les empreses.
L’índex mitjà Day Ahead de MIBGAS s’ha situat aquest 3 de setembre en 73,83 €/MWh, la qual cosa suposa vora un 40% per damunt dels mínims registrats durant el mes d’agost i més del doble dels nivells de fa un any. A més, les referències a futur per a octubre, novembre i el conjunt de l’últim trimestre de l’any continuen per damunt dels 72 €/MWh, sense que s’anticipe de moment una normalització dels preus. La prolongació del conflicte a l’Orient Mitjà i les restriccions al trànsit energètic per l’estret d’Ormuz continuen tensionant els mercats internacionals, mentre Europa afronta aquesta fase amb una elevada exposició al mercat mundial de gas natural liquat i uns nivells d’emmagatzematge inferiors als habituals per a aquestes dates, en ple període de reforç de reserves de cara a l’hivern.
L’impacte sobre el sector tèxtil resulta directe: processos com la filatura, el teixit o el punt requereixen un consum elèctric elevat, mentre que la tintura, l’assecatge i els acabats depenen intensament del gas i de l’energia tèrmica. Des de la patronal europea EURATEX ja han advertit que els costos energètics elevats i volàtils estan erosionant la competitivitat de la indústria europea enfront de productors d’altres zones del món.
El CIE alerta que la factura energètica suposa el primer graó d’una cadena d’encariments que s’estén al conjunt del procés productiu, repercutint sobre matèries primeres, productes químics, embalatges, transport i altres inputs industrials. La capacitat de reacció de les fàbriques és, a més, limitada, atés que determinats processos continus no es poden interrompre i reprendre amb facilitat segons les fluctuacions diàries de les tarifes. Paral·lelament, moltes companyies operen amb acords comercials i contractes que impedeixen traslladar de manera immediata l’increment de les despeses als compradors, situació especialment complexa per a aquells fabricants que depenen de grans clients i tenen menor marge de negociació. Si l’escenari s’allarga, les empreses hauran de triar entre assumir nous sobrecostos o revisar notablement els seus preus.
La preocupació entre els industrials és compartida. Abel Ortiz, fabricant especialitzat en teixits, descriu amb contundència la conjuntura: «Estem a la porta de l’infern», advertint que «l’escalada energètica pot convertir-se en el desencadenant de nous increments sobre el conjunt dels costos productius durant els pròxims mesos». Per la seua banda, Àlex Grau, empresari del sector de la tintura i els acabats, assenyala que «l’actual volatilitat del gas dificulta enormement la planificació de costos i redueix la capacitat de les empreses per a operar amb marges previsibles».
Encara que el Govern d’Espanya va implementar a la primavera diverses mesures d’alleujament, aquestes es van concebre amb una previsió d’estabilització que l’evolució de l’estiu ha trencat. Per això, el CIE considera insuficients les ajudes vigents i reclama la creació d’un Estatut del consumidor gasintensiu, similar al ja establit per a la indústria electrointensiva, que reconega de forma estable les particularitats dels sectors amb forta dependència del gas i permeta activar mecanismes específics de suport. En aquesta línia, l’empresari tèxtil valencià Leon Grau recalca que «la indústria necessita un marc estable per als consumidors gasintensius, igual que existeix per als electrointensius. No podem dependre de mesures extraordinàries cada vegada que es dispara el preu del gas».
El Consell Intertèxtil Espanyol conclou remarcant que l’energia ha esdevingut un factor decisiu per a la supervivència de la producció industrial a Europa, alertant que, si la tendència alcista persisteix, els efectes colpejaran els preus, la inversió i la capacitat productiva del teixit empresarial.
