Com era previsible el desnonament de Juan Antonio s’ha produït, una vegada que la Jutgessa ha dictat una provindència en què no concorria la «Situació de Vulnerabilitat», ja que com s’ha anunciat mancava de l’Informe preceptiu pels Serveis Socials.
Juan Antonio és al carrer literalment, ja que està pernoctant entre un portal i un seller en una casa del Centre d’Alcoi, sense llum, sense aigua i sense les mínimes condicions per viure-ahí.
La Família ens ha comunicat que han apelat novament als Serveis Socials, perquè almenys se’l deixés accedir a diversos Serveis que presta l’Alberg de Transehuentes d’Alcoi, ( Dutxes, Servei de rentadora, esmorzar, etc ) per a persones vulnerables que hi acudeixen habitualment.
Ens deia la Família, que ells la majoria també són persones vulnerables, que viuen en uns mateixos habitatges fins a tres generacions i que allotjar a Juan Antonio els resulta molt difícil i el poder proporcionar-li un espai digne i adequat.
Juan Antonio sempre estava orgullós, que encara amb la seua discapacitat de sord de naixement (i per tant mut), havia volgut i pogut viure autònomament.
Durant els més de cinc anys que ha vigut al lloc on ha estat desnonat, al Carrer San Mauro, ha intentat pagar el lloguer i els subministraments al seu Propietari, podríem dir que en aquest temps ha pagat el 80% d’aquestes despeses de més de 5 anys, la resta no ha pogut.
Doncs bé, una vegada més segons la Família, no li és concedit el “Permís de Derivació” per anar a l’Alberg i poder utilitzar aquests Serveis bàsics per part dels Serveis Socials, la resposta «que se’n faci càrrec la Família», més o menys.
La seva Família com dèiem també és vulnerable, són persones que per Cultura, costums, hàbits són al món de la Precaritat i l’Exclusió.
També ens han comunicat, que segons ell els ha comentat a la familia, va fer un esforç de pagar una quantitat important per reduir el seu deute i que en aquesta ocasió no té el justificant de rebut que se li lliurava a compte dels seus pagaments, ja que pagava al propietari, el lloguer, la llum, l’aigua, escombraries, Comunitat, etc., i se li fea un rebut a conte de la que debía. Tenint en compte que el deute i les despeses del procediment judicial van a càrrec seu, son mès problemes per a ell.
Es parla molt aquests dies, -per la visibilitat del seu desnonament-, de la vida de Juan Antonio, “que si és una persona difícil de tractar, que potser s’envolta de persones inadequades, que se’l veu asseient a Cafeteries del Centre per a ser una persona vulnerable”, etc.
Juan Antonio malgrat la seva minusvalidesa, és una persona molt extrovertida, afable, el saluda tothom, tots els que vivim al Centre el coneixem i no per ficar-se en embolics, mai l’hem vist prendre alcohol, o que sapiguem altres coses, i si és veritat que parla amb persones de la seva ètnia moltíssimes vegades, perquè han estat els que han envoltat la seva vida, però també té infinitat de persones diverses que el coneixen i acaben convidant-ho a alguna cosa, fins i tot alguna vegada a esmorzar.
Però per a Juan Antonio, intentar complir amb el seu propietari ha estat sempre que ha pogut una prioritat i prova d’això és, que ha cumplit com dèiem en un 80% en les seves obligacions com a llogater.
Juan Antonio li agrada molt l’esport i treballa el seu cos per ser un home musculat, que el que és li agrada i és conegut també en aquest àmbit.També està vinculat a l’Associació de Sords d’Alcoi, on ara té cites pendents, per realitzar i col·laborar en les seves activitats
Moltes vegades s’ha vist obligat a treballar en B, per intentar guanyar alguna cosa més i afrontar les despeses que tenia, amb un lloguer considerable per als seus ingressos i amb una Pensió miserable com són les No Contributives, de poc més de 600€ i una Renda Valenciana que se’l va aprovar ajudat el trámit pel nostre Grup de 128€ al mes i que la Generalitat és la disminuint, el seu import a tots els perceptors gradualmente conforme aumentaba la Pensió No Contributiva i ara Juan Antonio cobra de ella sols, 39’05€.
La Pensió No Contributiva des de fa molts anys, està pendent de revisar una ajuda anual que posseeix de lloguer (525€ anuals), tot just 40€ de mitjana al mes, totlment insuficient per afrontar el preus de llotguer actuals..
La situació es la que té Juan Antonio, i es el que no pugui viure autònomament com ell es sentia orgullós i que estigui abocat a que la seva Família precària el reculli de la manera que sigui, encara que visquin també amuntegats i no hi hagi un espai adequat per a ell, ni mitjans per atendre’l, i que per exemple porta dies sense diners i fins a finals de mes no cobrarà la Pensió, una boca més que tendría que atendre la Familia.
Se’ns diu al nostre Grup No+Precarietat que no som professionals, que no sabem res, que volem protagonisme, ja que els pocs membres que som, tenim més de 60 anys, jo 70, i la realitat estaríem millor tranquils a casa o passejant, però quan Juan Antonio ens va venir a buscar, l’únic que volíem era ajudar com en altres ocasions ho vam fer amb ell i en altra gent vulnerable, però ni a ell ni a nosaltres se’ns va voler rebre davant la urgència del seu desallotjament.
No pretenem menysprear i no valorar la feina immensa de les professionals dels Serveis Socials, que gairebé íntegrament fan un treball descomunal, davant de tantes situacions precàries que afronten en atendre als usuaris.
No som professionals ni especiallistes de res, però a qualsevol persona no professional que se li digués d’algú que té un 68% de minusvalía, que és sord de naixement ( i mut), que cobra una miserable Pensió de poc més de 600 €, que és portador d’una greu malaltia, que paga de lloguer més de la meitat dels seus ingressos i ho preguntarem a aquest neòfit, diria que sí sense dubte, però sembla que tothom no ho té clar i menys els professionals que l’atenen i els responsables polítics de Govern a nivell local tampoc.
Ens preguntem casi a diari, si els que vindran segon les enquestes (i ho dic considerant-me persona progressista) seran el pitjor, però els que estàn, de vegades no es diferencien de ells i potser quan arribi el dia 29N o al Maig les eleccions locals, si portin una sorpresa, i segur encara diràn “ningú ens comprèn”, ¿que hem fet malament?, pres moltes coses.
Per acabar diré, que crec sincerament, que la manca d’empatia i fins i tot certa Humanitat, ha estat absent amb Juan Antonio per part de es que tenen responsabilitat en esta situació.
JAUME BROTÓNS Membre de NO+ PRECARIETAT ALCOIÁ-COMTAT
