Fa uns dies es filtrava a la premsa l’argumentari del PP per a la defensa -millor dir atac- de la Vaga Feminista del 8 de març. Tot un despropòsit. Els Diputats populars s’amagaven de les càmeres de televisió per no haver de defendre’l, una Ministra va dir que les dones devien treballar el doble, a l’estil Vaga a la japonesa i el PP de Ourense es va desmarcar dient que recolzaria la vaga. I és que l’argumentari del Partit Popular està plagat d’arguments rancis i demagògics per una banda, i per l’altra de mentides tan clares que ni ells mateixos s’atrevixen a defensar-les. Bé, a Alcoi sí, ací sí que s’han atrevit a defendre que la “bretxa salarial ha disminuït”, que “liderem la creació de la feina per a dones” i que la “vaga enfronta homes i dones”. I Ciudadanos els ha recolzat.

No mentisquen senyores i senyors del PP. Les dones seguim tenint taxes d’atur superiors. La desocupació i la precarització laboral s’han acarnissat amb les dones, que han batut tots els rècords de temporalitat i contractació a temps parcial. Les dones seguim cobrant salaris menors que els homes tot i fer les mateixes feines i tenir les mateixes qualificacions; la bretxa salarial continua augmentant. I els homes tenen un paper molt important en aquesta reivindicació, fer feminista l’espai que ja ocupen a la societat.

El 8 de març parem. Parem d’estudiar, de treballar, de consumir i de cuidar. I parem per a què? Parem per denunciar la desigualtat i la violència cap a les dones. Per visibilitzar que nosaltres, la mitat de la població, quan treballem ho fem objectivament en pitjors condicions. Perquè els sectors més precaris estan feminitzats.

Perquè històricament i hui en dia continuem realitzant un treball invisible i no reconegut: les cures. Cuidem dels infants, de les nostres persones majors i de les persones que estan en situació de dependència. Tenim cura física i emocional de totes les persones de la llar. Fent possible que el sistema funcione. Una feina que va en augment perquè el PP de Rajoy continua desmantellant els serveis públics, sobretot els de tipus assistencial, produint una recàrrega per a les llars i per tant per a nosaltres.

Perquè destaquem acadèmicament i després se’ns invisibilitza en el marc dels referents culturals i científics. Perquè es graven exageradament amb una taxa rosa els productes específics per la nostra higiene o la nostra salut.

Perquè ens seguixen faltant moltes dones que han sigut assassinades per la violència masclista. La disminució o la falta d’autonomia financera ha ressuscitat les relacions de dependència econòmica de parella o familiar, el que suposa un factor de risc davant la violència de gènere. Ens maten pel fet de ser dones, però és més probable que ens maten o que visquem maltractaments continus si a més de dones som pobres, aturades o treballadores precàries. I mentre el Govern del PP es nega a comptabilitzar com a violència masclista la que esdevé fora de la parella o de la família. I no aprova el Decret que engegaria el Pacte contra la Violència de Gènere, injectant més de 200 milions d’euros.

Perquè les dones continuem infrarepresentades en les esferes de poder, tan econòmic com polític. Perquè les alcaldesses no arriben ni tan sols al 20% del total de municipis.

Per totes aquestes raons recolzem la Vaga Internacional Feminista del 8 de març.

La vaga que ens ha de fer comprendre el potencial que cada dona d’aquest país i de tot el món té amb la seva inacció. Una vaga per valorar tot el que fem cada dia, sense parar. En tots els ámbits. Una vaga per comprendre que sense nosaltres, el món cau.