El jaciment arqueològic del Cabeçó de Mariola (Alfafara-Bocairent) és per quint estiu consecutiu l’escenari d’excavacions i investigacions a càrrec de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH), de la Universitat d’Alacant, i del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi. Les investigacions s’hi emmarquen en un ample projecte del pla nacional de recerca sobre el període de la conquesta romana. Durant les quatre setmanes de treball de camp, un grup de quinze estudiants i graduats de les universitats d’Alacant, Complutense de Madrid i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han excavat al sector nord del poblat, concretament a l’interior de la muralla de tancament del poblat.

Aquests treballs han permès documentar l’imponent frontal fortificat que hui està emmascarat en un marge que sembla un antic bancal. Aquesta fortificació va estar construïda en la darrera fase d’habitació del poblat entre els segles II i I abans de Crist, tot just als inicis de la presència romana a les nostres terres, un període escassament conegut a l’arqueologia i la història comarcal.

Cal recordar que els treballs es van iniciar l’any 2013 sota la direcció d’Ignasi Grau, professor de la UA, i Josep Maria Segura, director del Museu d’Alcoi. Les actuacions s’han desenvolupat entre els dies 18 de juny i 13 de juliol, i han estat autoritzades per la Direcció General de Cultura i Patrimoni (Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport).

Les excavacions han permès obtenir dades de gran interès sobre la forma de vida dels darrers ibers de la zona: des de les formes de les cases fins a les pautes de consum o comerç, passant pel desenvolupament de les feines agrícoles o els seus rituals. Tots aquests aspectes han estat l’objectiu de la campanya d’enguany i han proporcionat un gran cabdal d’informació que serà processat als pròxims mesos.

A més d’aquesta informació sobre la vida quotidiana, les troballes han pogut reconèixer l’empremta dels fets històrics de la conquesta romana a aquestes terres. La constatació d’una violenta destrucció del poblat en el marc de les guerres entre faccions romanes de la dècada del 70 abans de Crist, insereix el Cabeçó de Mariola en un seguit d’esdeveniments històrics. Els historiadors romans van deixar narrats alguns fets de la regió com la batalla de Sucro (al Xúquer) o la destrucció de Valentia (València) i ara l’arqueologia aporta una història sense paraules per reconstruir el nostre passat.

Jaciment Cabeçó de Mariola