Aprofitant el dia de portes obertes del jaciment Neandertal del Salt, el diumenge 29 de juliol, aquells que ho han desitjat, han tingut l’oportunitat d’acostar-se als treballs que els investigadors de la Universitat de la Laguna de les Illes Canàries, desenvolupen des de l’any 1986. Jaciment que podem datar entre el 60.000 i el 43.000 a. C. Fase final del Paleolític mitjà. Temps en el qual les nostres valls serien despoblades de Neandertals per sempre. Desapareixent aquesta espècie d’homínid de la Península Ibérica i del món al sud d’Espanya, més exactament a Gibraltar, entre el 40.000 i el 30.000 a. C. Quedant tan sols hui en dia amagats dins el nostre ADN.

En un ambient familiar, més de cent persones en la primera visita del dia, s’han aplegat al voltant de la zona que està sent estudiada. I amb les intervencions de Cristo M. Hernández (arqueòleg Doctor en prehistòria per la Universitat de la Laguna) i Carolina Mallol (geoarqueològa, especialitzada en l’estudi microscòpic de contextos i materials arqueològics de la Universitat de la Laguna), grans professionals i reconeguts internacionalment. Han quedat al descobert les troballes més recents i les tècniques d’avantguarda que s’empren aprofitant les noves tecnologies. Les quals estan deixant uns resultats tan extraordinaris com sorprenents.

La importància d’aquest jaciment i el que el fa molt especial per a l’estudi arqueològic. És la gran quantitat i qualitat de les fogueres que resten intactes i fresques —paraula aquesta final de viva veu de la arqueòloga C. Mallol—. Fet inèdit en la resta de jaciments. L’acurat treball dut a terme per tot l’equip amb l’estudi microscòpic de context i material arqueològic del registre del foc, ha proporcionat les referències necessàries per conèixer que les estades al Salt no van ser prolongades en el temps, sinó breus; tanmateix ininterrompudes durant 17.000 anys. Els Neandertals que ocupaven el Salt, eren un poble caçador-recol·lector que recorrerien els voltants de la vall del riu d’Alcoi (Serpis), acudint tots els anys més o menys per la mateixa època i marxant cap a altre lloc poc temps després. També ha permés conèixer com s’organitzaven, com aprofitaven el seu entorn, les condicions ambientals, per exemple predominava el pinus nigra, hui en dia desaparegut i que el podem trobar actualment en el Pirineu. La nota curiosa de la xarrada ha estat quan ens han explicat la troballa d’uns queixals solitaris d’aquest homínid i que en els anàlisis d’algunes fogueres han aparegut restes d’excrements dels propis Neandertals. De moment sense haver encara cap explicació possible.

La visita ha finalitzat amb un audiovisual de la recent excavació de la Cova del Pastor al Barranc del Sinc, finalitzada aquesta darrera setmana i que enguany ha endarrerit el començament dels treballs al salt, iniciant-se aquest mateix diumenge. I un racó didàctic que ha permès a la gent participar i intentar fer foc com ho feien fa 50.000 anys.

Només agrair l’oportunitat d’acostar-se i descobrir una nova mirada al passat: al Museu Arqueològic Camil Visedo Moltó d’Alcoi, al Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), a la Universitat de la Laguna i als joves que diàriament es trenquen el llom, elevats sobre uns taulells de fusta, amb pinzells a la mà, raspallant la terra acuradament per llevar el vel i el misteri d’un ésser que va viure en les nostres muntanyes.