La igualtat entre homes i dones està molt lluny de ser una realitat i és important que totes aportem el nostre granet de sorra, la nostra idea o suggeriment i treballem per tal de facilitar que cada vegada aquesta igualtat estiga més prop de ser verdadera.

És per això que no entenc la negativa del Govern del PSOE a crear una mesa tècnica per elaborar un reglament que regule la publicitat sexista als espais públics.

El PSOE s’excusa dient que l’ordenança que s’aprovarà només regula la disposició de la publicitat, però no el contingut. També que la Llei General de Publicitat ja prohibeix la publicitat que vaja en contra de la Constitució o que els criteris per definir allò què és sexista o no ho és podrien ser molt subjectius.

El cert és que diversos reglaments com el que demanem ja s’estan treballant a molts municipis. A hores d’ara no n’hi ha cap aprovat, motiu pel qual treballar-ho ací porta més feina i es poden rebre més critiques. Aquest potser és el preu per ser capdavanter en alguna cosa en la qual creus, però sembla que aquest govern no està per la labor. Potser quan ja s’hagen aprovat reglaments semblants a altres poblacions i porte menys feina regular-ho s’anuncie que sí que es realitzarà ací i se li done molt de bombo.

La nova regulació municipal que Guanyar Alcoi proposava treballar pretenia defensar la dignitat de les dones i establir mecanismes que vetlen pel compliment del principi constitucional d’igualtat.
Considere important que existisca una ordenança que marque les pautes per a reconéixer el sexisme en la publicitat, amb la finalitat d’eliminar la subjectivitat i simplificar la tasca d’identificació dels anuncis masclistes, així com per a delimitar amb major claredat quan i perquè es podria sancionar a l’empresa anunciant.

La tipologia d’anuncis sobre els quals es vol posar el focus són, entre altres, els que promouen models que consoliden pautes tradicionalment fixades per a cadascun dels gèneres, aquells que de forma explícita i implícita perpetuen els rols fixats tradicionalment per a dones i homes, els que fixen uns estàndards de bellesa considerats com a sinònim d’èxit, els que limiten els objectius vitals de les dones, adequant-los a patrons estètics i de bellesa, i que sovint afecta la salut física i psíquica de dones adultes i adolescents.

Són tantes les actituds masclistes que estan normalitzades i a les quals estem tan acostumades que no podem conformar-nos amb campanyes esporàdiques que queden en res o en poc si no són reforçades per regulacions més estrictes que vagen més enllà d’intencions.

O treballem de valent per la igualtat, o no serà.