Moltes vegades, erròniament, donem per fet que les coses han estat ací sempre. Aquest error és més palés si cap quan parlem dels drets humans en general, i els dels treballadors en particular. Les jornades de huit hores, els descansos dominicals, les vacances són conquestes que no hagueren arribat mai sense la denominada lluita obrera.
L’Alcoi de principis del segle XX era una olla de pressió en aquest sentit, les classes obreres eixien al carrer per a conquerir drets que els tragueren de l’explotació. Avui, dins dels actes de la «II Fira Modernista» , hem vist a Alcoi una recreació del que van poder ser aquelles protestes.
Cançons populars a la Plaça
Juntament amb la Coral Polifònica Alcoiana i quan ha acabat la manifestació, ha tingut lloc en la Plaça d’Espanya un concert on s’han cantat -i ballat- cançons incloses en el CD de cançons populars d’Alcoi que aquesta entitat, amb la col•laboració del Grup de Danses Carrascal i el patrocini de Fundación Mutua de Levante, han editat per a l’ocasió.
4.5