Hui entrevistem a Paco Grau, sens dubte un dels grans de la fotografia alcoiana. Editor i fotògraf, va viure des de dins els anys daurats del renàixer del periodisme lliure a Espanya. Com a fotògraf de premsa es va iniciar en l’històric Periòdic Ciudad. També va ser corresponsal del Diario Información i d’El País. A més ha sigut responsable de fotografia de revistes específiques de l’àmbit del tèxtil. En l’àmbit expositiu ha realitzat i participat en nombroses mostres individuals i col·lectives des de 1979 fins als nostres dies. Grau també compta en el seu currículum amb la participació en diferents audiovisuals, tant curtmetratges com a llargmetratges. De la mateixa manera compta amb innombrables edicions de fotografia. Un altra de les fites en la carrera d’aquest artista, va ser la realització del cartell de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi de l’any 2013, que va obrir per primera vegada la fotografia a un àmbit que fins a aqueix moment havia quedat reservat a la pintura.

 

Alcoi23: Què és per a tu la fotografia?
Paco Grau: Una eina perfecta per poder expressar-me.

A23: Com va sorgir el teu interès per la fotografia?
P.G.: L’interès més que per la fotografia va ser per utilitzar la càmera com a mitjà d’expressió, ja que era el que més a mà tenia; el meu pare va ser un dels pioners de l’Agrupació Fotogràfica, i càmeres, rodets i cubetes formaven part del meu entorn des que vaig néixer.

A23: Quina càmera o càmeres utilitzes?
P.G.: Sempre he utilitzat Nikon però no li done preferència a la qualitat, no crec que siga molt important la marca.

A23: Quina fotografia t’agradaria haver pres que encara no has pogut captar?
P.G.: Hi ha tantes, però des d’Alcoi va a ser complicat.

A23: Com a fotògraf de premsa, quina fotografia t’agradaria no haver captat mai?
P.G.: No tot val per captar una imatge, i si la captes et queda l’opció de no publicar-la. “Hi ha diverses però sobretot una que en el seu moment el periodico “El Caso” em va oferir bastant diners, que no vaig acceptar”.

A23: Com valores la teva etapa com a fotògraf de premsa?
P.G.: Vaig tenir la sort de viure el canvi de la transició, en el qual un sector de la premsa va ser bastant il·lusionant, es pas de la foto com a simple farcit de la notícia, al fet que el fotògraf fora un periodista més i la seua visió es tingués en compte.

A23: En 2013 vas tenir l’honor de realitzar el cartell de festes, Què va suposar per a tu aquesta fita?
P.G.: En primer lloc la d’expressar la meva satisfacció per un fet molt important per a mi: haver aconseguit, després de diversos anys de reivindicació, que l’obra que anuncia les festes s’encarregués a un fotògraf. També estic molt satisfet amb el resultat de l’obra No obstant això, haig de lamentar la desil·lusió que em va provocar la polèmica posterior que es va produir a les xarxes socials, vaig haver de sofrir una allau de desqualificacions gratuïtes i mai raonades.

A23: Quina és la fotografia de la qual et sents més orgullós? Per què?
P.G.: No es tracta de sentir-te orgullós, perquè no es pot centrar en una, o almenys jo no puc, l’important és arribar a tenir una identitat personal en els teus treballs, i que arriben a transmetre el que  has volgut.

A23: Tens algun fotògraf de referència?
P.G.: Els clàssics americans del realisme social com Walker Evans, Robert Frank, Dorothea Lange, però realment qui més m’ha marcat va ser un fotògraf alcoià que molta gent no ha arribat a conèixer que va ser Jóse Carbonell.

A23: Quins consideres que són les qualitats que defineixen a un bon fotògraf?
P.G.: La intuïció per poder estar segons abans que es produeixa el tret.

A23: Quins són les característiques que ha de tenir una bona foto?
P.G.: Que perdure en el temps.

A23: Una bona foto es busca o es troba?
P.G.: Es troba però sabent el que cerques.

A23: Tota fotografia té una part objectiva, determinada pel tema escollit i una part subjectiva, condicionada per la lectura personal que fa el fotògraf. Quin d’aquests dos factors consideres més important?
P.G.: Per descomptat la subjectiva, però amb un gran esforç perquè la lectura no sigua solament personal.

A23: Quins temes prefereixes fotografiar?
P.G.: La meva necessitat és utilitzar aquesta eina per protestar, a partir d’aquí, temes per desgràcia hi ha massa

A23: Com veus el panorama fotogràfic a Alcoi?
P.G.: Com en tots els llocs, d’una banda estem en un moment molt superficial que es nota molt en la valoració de les fotografies, però per una altra hi ha molta gent jove no visible que està canviant els esquemes de la fotografia i utilitzant la imatge com un element més, al costat d’altres tècniques per arribar a resultats molt interessants.

Una ciutat: Barcelona

Un racó d’Alcoi: L’Estepar

Un sabor: Vivim moments Àcids, però en el personal com dirien en Japonès UMAMI “sabor agradable, saborós”

Un grup o cantant: Em quede amb María Creuza, Vinicius de Moraes, Toquinho.

Un record d’infància: Els estius a Benasau

Un llibre: És difícil triar un, millor et dic l’últim que he llegit,  “Per Combatre Aquesta Era” de Rob Riemen

Un somni: Estic en això, que la fotografia no sigua un mitjà de vida i poder-la gaudir.

Un color: Negre i roig, per igual.

Una aroma: El de ma casa quan isc al matí i olore a camp.

Una experiència inoblidable: L’haver format part com a foto fixa en cinc rodatges la majoria d’ells dirigits per un bon amic Carlos Perez, i haver compartit amb actors com Ovidi Montllor, Jorge Sanz, Emma Suárez, Quique San Francisco, Gemma Corb, Alvaro de Lluna, Karra Elejalde…..

Un agraïment: A tot el que m’a servit per aprendre.

Una pel·lícula: París Texas

Un consell: Ací i Ara

La millor companyia: Nati (la meva parella), Paco (el meu fill) i Don (el nostre Llebrer)