La Revista «Adiós Cultural» ha fet públics hui els guanyadors del concurs que realitza entre diferents cementeris d’Espanya amb l’objectiu de reconéixer l’interés històric, social, medi ambiental, artístic i patrimonial dels cementeris espanyols, reivindicar-los com una part important de la ciutat que es mereix ser conservada i valorada. Igualment es destaca la importància patrimonial que tenen molts d’ells i el seu potencial turístic.

El premi que ha aconseguit Alcoi és el de millor història documentada,  amb un total de 1000 euros, que tal com apunta la regidora Lorena Zamorano, regidora de turisme, «destinarem a millorar el cementeri, part del nostre patrimoni que ens ajuda a entendre la societat alcoiana al llarg de la història». Cal recordar que el cementeri de Sant Antoni Abat ja va rebre el premi al millor monument funerari el 2014, amb el panteó d’Agustín Gisbert en la primera edició d’aquest concurs que organitza aquesta publicació de caràcter cultural.

La història premiada del nostre cementeri explica com Ovidi Montllor i Teresa ‘La Loca’ han acabat amb les seues restes ‘juntes’. Ja que Ovidi, juntament amb Eduardo Latorre són les úniques dues personalitats amb les seues restes al panteó dels alcoians il·lustres, que va ser construït just damunt de l’ossari general (que té un accés) on estaven les restes de Teresa, la protagonista de la famosa cançó d’Ovidi Montllor, ja que ningú va reclamar les seues restes.

A més ha aconseguit la tercera posició en la categoria de millor jornada de portes obertes. En aquesta categoria, San Javier (Múrcia) i Monturque (Còrdova) han aconseguit les dues votacions més altes del concurs, incloent-hi les altres categories. Alcoi presentava la Ruta Literària i Musical organitzada pel Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA). Per a poder seguir l’acte, la Regidoria de Turisme va editar un llibret on figuraven tots els textos i actuacions, que es va repartir gratuïtament. Els actors Juan Javier Gisbert i Ricard Sanz, vestits segons la moda de finals del segle XIX, van recitar una selecció de textos de la literatura universal relacionats amb l’àmbit funerari, la Corporació Musical Primitiva, va interpretar dues marxes fúnebres inèdites recuperades del seu arxiu, la Coral Polifònica Alcoiana i el Grup de Danses Sant Jordi també van participar.

D’altra banda, el Cementeri s’ha convertit en un altre dels recursos turístics i culturals de la ciutat amb diferents activitats, on les rutes de la «Ciutat adormida» en les seues diferents variants: diürnes, nocturnes, teatralitzades. Són un dels principals reclams, amb un gran èxit entre alcoians i visitants. Igualment, el cementeri alcoià forma part de la Ruta Europea de Cementeris, declarada itinerari cultural per la Unió Europea. En el nord d’Europa, la visita cultural els cementeris com a llocs patrimonials està molt instaurat, essent des de fa anys també un recurs que moltes ciutats espanyoles com Barcelona, especialment amb el cementeri de Montjuïc o Alcoi estan treballant.

Lorena Zamorano destaca «el cementeri amb la seua ruta la ciutat adormida ens mostra també com era la societat de la nostra ciutat, reflexa també com era la forma de vida d’Alcoi, amb les galeries subterrànies tan característiques del nostre cementeri, que van ser construïdes de forma que controlaven el pendent i que a més tenien llum natural, els grans panteons familiars de les classes burgeses, en la construcció i disseny dels quals que van participar els millors artistes, la “zanja” distingida, que va donar peu a la popular frase o el cementeri civil, elements únics que els historiadors Lluís Vidal i Elisa Beneyto donen a conéixer de forma magistral en les visites guiades que tenen un gran èxit, on els tiquets s’exhaureixen en pocs minuts».