L’arxiu personal del poeta Joan Valls, dipositat a l’Arxiu Municipal d’Alcoi i en continu estudi, conserva documentació ben diversa sobre l’Alcoi del segle XX. Una bona part del seu arxiu està constituït per la secció de correspondència, amb quantitat d’escriptors de tot el país. Pel que fa a la correspondència familiar, aquesta la rebia el poeta majoritàriament en forma de postals. Aquestes targes postals hui tenen un valor notable per observar els canvis urbanístics a les ciutats retratades.

La targeta postal (TP) és un mitjà de comunicació escrit que sorgeix amb els objectius d’establir un mitjà de correspondència més econòmic que les cartes i la transmissió de missatges curts, per a ser remesa al descobert, sense sobre. Les primeres TP es van fabricar sota la forma d’enter postal, és a dir, amb el segell de franqueig imprés a l’anvers. Més tard, es va autoritzar l’edició privada de TP sense franqueig previ, amb el que es va desenvolupar la TP il·lustrada, que va passar de ser un mer mitjà de comunicació a ser un objecte popular d’interés artístic i documental, la qual cosa va atreure els col·leccionistes. El massiu ús de les TP als països industrialitzats va conduir a la creació en 1874 de la Unió Postal Universal i l’estandardització de la grandària de les targetes a 14×9 cm.

Va ser a Gran Bretanya on es va consolidar el format de la TP en dividir mitjançant una línia l’anvers de la postal en dues parts, el costat esquerre per a l’escriptura i el dret per a l’adreça. Aquesta mesura va ser recollida en 1905 per la Unió Postal Universal, any en què a més va començar a popularitzar-se la impressió de les TP fotogràfiques.

Postal de Benidorm