Recentment, aquest Espai de No+Precarietat Alcoià-Comtat escrivia un article d’opinió en referència a la situació de les piscines del Preventori i el seu estat, tot i no haver-les pogut obrir al públic durant aquest estiu. L’estiu està transcorrent, i les piscines no es podran obrir, per moltes raons; però potser la rao més evident és que estan tancades, i no pels administradors del paratge del Preventori -la Fundació Mariola La Asunción-, sinó pels que han estat durant molts anys els seus arrendataris, que com a llogaters del espai han decidit tancar les piscines argumentat les traves que la propia Fundació els ha posat per a continuar desenvolupant la seva tasca, la qual portaven endavant des de fa molts anys.

Ha passat molt de temps des que Don Cirilo va concedir un arrendament de les piscines, inclòs un habitatge, per poder tenir un lloc públic on molts alcoians pogueren gaudir gratuïtament durant l’estiu de les aigües del Riu Uixola que travessen el lloc. Com dèiem molts amants de la natura i també molta gent en precarietat: “tenia la possibilitat de passar un estiu agradable, ja que no podia disposar de mitjans econòmics per anar a la platja, o anar de vacances”. El lloc era, doncs, una alternativa per a la gent més humil d’Alcoi, i torna a passar ara després de la gran crisi econòmica que estem suportant, amb les seues conseqüències.

La Fundació Mariola La Asunción, per diversos motius, no s’ha posicionat públicament sobre el que ha succeït, i és el que, enguany és el primer de moltíssims anys en que no s’han pogut obrir al públic les piscines del Preventori. La Fundació tampoc ha realitzat cap comunicat a l’efecte, explicant des del seu punt de vista el que puga haver ocorregut per a que la gent d’Alcoi no puga gaudir de les piscines. Sabem que molta gent, i especialment els que habitualment i durant l’estiu acudien al lloc a donar-se un bany, que hi havia algunes friccions entre l’arrendatària del lloc, des de molts anys, i la propia Fundació.

D’altra banda, és evident que hui per hui, mantenir un lloc sense poder-se sotmetre a la normativa legal, complint uns mínims de seguretat, com és la necessitat d’un socorrista, per exemple, i un control d’alimentació, degut que se servia menjar calent sense les perceptives condicions sanitàries d’un lloc obert al públic, com podria ser per exemple un bar o un restaurant, etc. Tot això posava a la Fundació Mariola, administradora del lloc, en una posició delicada davant les visites de la Inspecció Sanitària. La necessitat d’adequar a la normativa tant l’espai de les piscines, com també el bar del Preventori, que és tant enyorat per molts que pujaven a prendre un refresc o a sopar en aquestes nits meravelloses d’estiu que el lloc aporta, feia que fora necessari també que el bar, per l’espai antic on està situat -les seus cuines, els lavabos dels serveis en un estat deplorable, etc.- i que s’hagueren de prendre decisions per a la seua millora.

Aqueixes decisions d’habilitar l’espai per a complir la normativa i per tindre, amés, condicions per atendre els usuaris degudament amb uns W.C., unes cuines adequades, i amb garanties que no puga donar-se cap situaciò extra sanitària, fan la necessitat imperiosa que la Fundació Mariola La Asunción, responsable del lloc, no retarde massa l’apertura de l’espai del Preventori. Ens consta a aquest Espai No+Precarietat -encara que no hi jaja cap posició oficial per part de la Fundació- que el desig d’aquesta era que l’arrendatària de tota la vida continuara exercint el seu servei com sempre, però necessariament complint un mínim de normatives. Davant aquesta situació, s’ha produit, al pareixer, una fricció per les dues parts, en no estar l’arrendatària en condicions de complir cap norma de les quals exigia la Inspecció Sanitària, després de visitar el lloc. Tot això ha suposat que les postures s’hagen distanciat, i que a més, el fet de tancar unilateralment l’accés a les piscines per part de l’arrendatària, suposa que la Fundació, encara que hi és l’administradora, no pugna accedir a les Instal·lacions sense incórrer en una il·legalitat, perque hi ha pel mig un contracte d’arrendament.

Aquest assumpte ha acabat necessariament en un procediment de litigi entre les dues parts per a desbloquejar la situaciò i així intentar en el menor temps possible que les piscines es puguen tornar a obrir amb una sèrie de premisses, com que han de ser gratuïtes -com Don Cirilo desitjava- i que han de complir una mínima normativa de seguretat i higiene, tant les pròpies piscines com l’entorn, el quiosc, el bar, etc. i millorar l’espai, que lògicament va deteriorant-se amb el pas de temps, i la seua rehabilitació és un imperatiu.

L’any passat ja es van obrir les piscines a mitjans de juliol, més tard del que es preveia, degut a un embús en les canonades que es van canviar i millorar i amb la intervenció de l’Ajuntament d’Alcoi. Tot allò en un lloc que, el temps acusa, és imprescindible anar realitzant, i per això la Fundació Mariola La Asunción, que ha de comptar amb al necessari suport de l’Ajuntament d’Alcoi, té dos projectes de rehabilitació del pròpi espai de les piscines i del bar del Preventori, amb l’únic objectiu de fer agradable als alcoians l’visitar aquest espai, i poder gaudir durant tot l’any amb seguretat i condicions legals adequades del meravellós paratge que tenim els alcoians.

D’altra banda, cal que les posicions personals es superen i es facilite el desbloqueig de la situació, perquè els perjudicats han estat aquest estiu molts alcoians que no han pogut tindre accés al lloc en qüestió. La Fundació, ens consta, es veu molt impotent davant aquesta situació generada, i no haver pogut fer res. També hi ha una sèrie de fets, com els embussos continuats dels desguassos, l’accés de gent al lloc sense la necessària seguretat, el desbordament de l’aigua a la carretera amb els conseqüents perills per al trànsit de vehicles, i que produeix tot aquest bloqueig, i la inaccessibilitat al lloc, deriven en una situació preocupant per a aquest entorn, i en la qual l’Ajuntament hauria de prendre les oportunes mesures de seguretat per evitar-ho.

Per tot el que hem exposat, fem una crida a les parts, en primer lloc als antics llogaters perquè deixant de banda qualsevol actitud de desconfiança o frustració personal, prevalga el sentit comú i el bé de tots els alcoians. Com diria Don Cirilo: “el Preventori es va crear per al goig de tots els alcoians”. També fem una crida a la Fundació Mariola La Asunción perquè faça tot el que estiga al seu abast per al disteniment de la situació actual Finalment cridem a l’Ajuntament d’Alcoi perquè done suport logístic i econòmic per a la rehabilitació de l’espai, reforçant qualsevol iniciativa o pla per remodelar el conjunt del Preventori per part de la Fundació Mariola La Asunción, administradora del lloc, i fins i tot, si calgués, demanant la implicació de les demés administracions -Diputació i Generalitat-, amb l’únic objectiu que puga ser gaudit pels ciutadans d’Alcoi i també com un espai, que prenent totes les mesures necessàries i ambientals per preservar-lo, puga ser gaudit pels visitants a la nostra ciutat com un esplèndid lloc més dels que Alcoi posseeix, com el nostre Centre antic, els nostres Museus, la nostra Història, les nostres Festes, i per descomptat el nostre entorn natural del que forma part el conjunt del Preventori, i que tot això forme part també de l’oferta turística de la ciutat.

Espai NO+Precarietat de L’Alcoià-El Comtat