Arran de la nova proposta del govern, en què s’ha decidit convertir els problemes d’habitatge i sociabilitat del centre alcoià en un show per instagramers, un conjunt de persones que vivim al 03801 i preocupades per la situació actual hem decidit crear el col·lectiu Cadascú va a lo seu (que mos ampare Déu). El nostre cor és d’Alcoi i, malgrat tenim l’aigua fins el coll, no ens fa mai res por.

El centre de la nostra ciutat està vivint des de fa massa temps la transformació i degradació des d’un punt de vista demogràfic, arquitectònic, urbanístic i social, que es fa visible tant pels qui hi viuen com per aquells que el visiten: cases en ruïnes, façanes que perden la seua bellesa, solars abandonats o convertits en parkings, negocis tancats, etc. S’ha convertit en un gran aparador pel consum cultural de masses (els dies de festes de Moros i Cristians, Nadal o Modernisme, per exemple), d’atracció turística i de reunió les nits dels caps de setmana, sense tenir cura de la seua rehabilitació com a barri residencial.

El centre històric d’Alcoi es degrada progressivament i cada dia augmenta el despoblament i envelliment de la població resident, posant en manifest la urgència per activar plans de rehabilitació i programes d’inversió que revitalitzen la vida ací, al centre. Per paliar aquests problemes, l’Ajuntament ha presentat una campanya de màrqueting per atraure veïnes i veïns a viure al centre, una proposta en què els participants han de ser usuaris de les principals xarxes socials i no han de tenir treballs precaris (cal parar esment que un dels requisits de les bases és que els beneficiaris estan obligats a sol·licitar dies lliures a la faena) que està lluny de donar oportunitats a aquelles persones amb dificultat d’accés a una vivenda digna. A més a més, a hores d’ara desconeixem quines han estat les dades estadístiques que ha utilitzat per determinar la necessitat d’aquesta proposta (quantes de les cases estan habitades de forma habitual i quines no ho estan, quantes d’aquestes estan en el mercat per a la venda o lloguer, quantes estan en ruïnes, en procés de construcció…). Però, una simple passejada pels carrers històrics de la ciutat, on hem pogut comptabilitzar més de 300 espais desocupats (solars, baixos comercials tancats i cases tapiades), fa evident que dita campanya i les bases del concurs banalitzen els problemes d’habitatge, espectacularitza la política local i blanqueja les necessitats reals que hi ha.

Per totes aquestes raons, el col·lectiu Cadascú va a lo seu (que mos ampare Déu) volem difondre l’estat actual del centre històric d’Alcoi mitjançant una campanya alternativa a la institucional que mostrarà la manca d’actuacions que vertebarien aquesta zona. Poc a poc, el col·lectiu també anirà creant contingut per diferents xarxes socials materials que visibilitzen la realitat del centre, amb l’objectiu de crear la mobilització de les alcoianes i alcoians, però sobretot per remoure les consciències dels nostres governants perquè inicien i activen diferents mesures de revitalització i rehabilitació. Aquest col·lectiu és completament participatiu i està obert per tots aquells que vulgueu denunciar l’estat de diferents espais i fer públiques propostes de revitalització urbana i social.

Ens podeu trobar a Instagram, Facebook i Twitter sota el nom Malviure al centre.

 

Ací teniu el nostre manifest, inspirat en el text original que hi ha a la casa de la bandeja (adjunt):

Ací, malviure al centre és fer camí cap a la frustració.

Una frustració que mira fort cap a un altre lloc, però que no deixa de recordar el que podria ser.

Recorda els carrers que han fet història, ara plens de cotxes i enderrocs, amb un modernisme capaç de transportar-te als negocis de tota la vida que ja no hi són, estos que hui en dia continuarien lluitant contra la realitat.

Negocis que són persianes. Però Alcoi també es queda callat –perquè està ocupat amb les festes, el modernisme i el nadal– i, amb ell, un silenci d’un centre que vol ser un barri i no ho és.

Un centre convertit en reality show, format per tot això que s’entén per decorat (sempre i quan no et desvies dels carrers principals): filaes, terrasses i pubs per a continuar lluint-se els caps de setmana i les festes de guardar.

Un centre ple de pisos buits (excepte el 22, 23 i 24) i cases tapiades, que volen tornar-se llars, amb solars que aclamen les persones que, mirant cap a un altre lloc, fan el primer pas en el camí d’Alcoi cap a una nova distracció en la qual oblidaràs que el centre és un barri els 365 dies de l’any. 

Enviat per col·lectiu Cadascú va a lo seu (que mos ampare Déu)