De cúrcuma i llaüts, d’olivera i darbouka, d’infants volant milotxes dalt d’algun terrat, i com diria el poeta valencià, han passat anys, molts anys; han passat moltes coses…

El 29 de novembre es celebra el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí. Solidaritat és empatia, és fer nostre cada aspecte de la vida diària en que l’ocupació obstrueix el seu lliure desenvolupament. Solidaritat és viure, denunciar, respondre a cada agressió rebuda. Jo no podria escriure aquestes línies si no fos per la quantitat de dones i homes que han perdut la seua vida defensant els drets d’una Palestina lliure d’ocupació, la quantitat d’homes i dones arreu del món que denuncien la situació d’injustícia a la qual es veuen sotmeses les palestines. Emulant les paraules de l’activista Leila Khaled: “És una equació: on hi ha ocupació, hi ha resistència. No pot ser d’una altra manera, quan ets oprimit, resisteixes.” És l’hora de llevar-se “la venda”, perquè no caurà per ella sola, és l’hora de que comencen nous dies, és l’hora d’enderrocar murs i viure amb dignitat.

Pocs dies després, celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans, el 10 de desembre; i a punt de començar la tercera dècada del Segle XXI, on a molts se’ls omple la boca de globalització, la diferència d’oportunitats i la desigualtat cada vegada s’eixampla més. És per això, que els drets han de ser universals, i hem de crear llaços de solidaritat i ponts d’unió entre pobles, davant dels que prediquen el discurs de l’odi, nosaltres escoltem, respectem i estimem. I com va dir l’Allende, s’obriran les grans alberedes.

Andreu Bernabeu Martínez, membre de l’executiva de Podem Alcoi

Foto: Photo RNW.org (Licencia Creative Commons)