Ahir, 24 de novembre, a la Vall de Laguar (Marina Alta), al voltant de dos-centes persones es van acostar per treure la pols de l’oblit, a un dels fets ocorreguts més obscurs i cruels que mai ha viscut el territori valencià. Situat en el temps, durant el transcurs de l’expulsió dels moriscos valencians, l’any 1609.

La música andalusí va estar  present de la mà del mestre Jota Martínez. Així es va gaudir d’uns moments inoblidables amb sons que no sonaven en la vall des del 1609 i que ens han transportat en el temps.

De la mà de l’historiador alcoià Carles Gisbert, vam coneixer que els moriscos no eren gent vinguda de fora de la península, sinó pobladors antics, que en arribar la cultura àrab es van islamitzar. Fet que queda confirmat, ja que no hi havia diferència física entre els cristians i ells. Un dels motius pel qual durant un temps, davant la impossibilitat de saber qui era morisco i qui no, els obligaren a portar turbant.

Vam coneixer també que en la Vall de Laguar van refugiar-se milers de moriscos –uns 18.000-, arribats de totes les valls dels voltants: Marina Alta, Marina Baixa, la Safor, el Comtat… pujaren a Laguar per resistir l’expulsió decretada pel rei Felip III, que irremeiablement els enviava a un territori del tot desconegut i llunyà, com era el nord d’Àfrica. Arribant a enfrontar-se contra el tot poderós exercit dels Terços Espanyols, i les milícies efectives de la muntanya –efectius militars dels pobles de les rodalies, d’Alcoi, Cocentaina, Biar, Onil, Alacant, Xixona, Xàbia, Dénia, Gandia. Llauradors i artesans que hagueren de defensant-se amb pocs arcabussos i moltes ballestes i fones. Acabant aquests enfrontaments en una carnisseria, on les dones embarassades eren obertes en canal, per llençar els fetus contra les roques, vexacions de tota mena a dones i xiquets, fins i tot per no perdre temps agafant els anells i arracades que portaven les dones posades, els hi tallaven els dits i les orelles per avançar amb més rapidesa i fer-se en més botí. Els que van aconseguir fugir de la matança –uns 13.000 o 14.000 moriscos, es calcula que moriren entre 1.500 i 2.500, la resta quedarien presoners-, hagueren de sofrir nou dies dalt d’un penyal del Cavall Verd, patint les inclemències del temps, sense a penes aigua i menjar. Arribant el dia 29 de novembre. Jornada en la qual, havent-se rendit, abaixaren a les fonts, on molts, no apaivagant la seua set, acabaren rebentant. Els altres que havien aconseguit sobreviure, foren literalment despullats, molts dels seus fills furtats, quan no els canviaven per un rosegó de pa, arribant nuus als port de Dénia i Xàbia, on foren enviats a Barberia.

Per finalitzar,es va parlar  de la màgia morisca, i dels usos que es feien: evitar la pedra, lligar a una persona en una altra, enamorar a aquell que algú vol aconseguir, lligar matrimonis o deslligar-los, per evitar que en un viatge puguem patir penúries, realitzar un bon negoci, i fins i tot fer-se invisible als ulls dels altres.