L’anterior Nadal, vaig tindre l’honor de participar en la cavalcada dels Reis Mags acompanyant a un dels reis, ajudant a xiquets i no tan xiquets perquè pogueren pujar a besar-lo. Per a mi, va ser una experiència emocionant i inoblidable. Mai he vist un acte tan ple d’il·lusió, en les cares de totes aquelles persones tant nascuts a Alcoi com de diferents localitats i nacionalitats. Un moment únic i màgic. Viure-ho des de dins és un privilegi, de debò.

I el que ho viu des de fora, ho espera amb la mateixa il·lusió, i atresora els records de la seua infància.
Quina llàstima de tota aqueixa màgia quede entelada per una decisió d’uns quants, per a retallar el trajecte de la cavalcada.

Diuen que un dels motius, és la falta de gent en els últims trams. Em dona la sensació que mai han anat a veure allí la cavalcada?, ja que estem parlant de centenars de persones, xiquets i majors que van a propòsit a veure-la allí. I ho fan per diferents motius, bé per treball ja que l’horari no els permet anar als trams anteriors, bé perquè en el centre hi ha tanta aglomeració de gent que els sembla perillós anar amb xiquets xicotets o bé perquè no volen esperar hores asseguts amb xiquets xicotets per a poder veure decentment la cavalcada darrere de dues files de gent , perquè els seus fills puguen veure-ho amb un espai més ampli i amb seguretat. I la solució que proposen és que la gent de Santa Rosa i l’eixample que normalment el veu en aquesta zona, puge fins a la primera part del Camí per a poder veure-ho abans. com pretenen que gent que tinga dificultat per a caminar, persones majors o xiquets molt xicotets pugen fins allà dalt solament perquè no volen acabar més tard la cavalcada. Estem parlant d’un dia, d’unes hores, en les quals s’acaba una mica més tard del normal. En la qual els pares que vulguen que els seus fills es fiquen al llit prompte només han d’anar a la part del centre per a poder acabar abans. Ningú es qüestiona que en festes de Sant Jordi l’entrada de moros acabe a les 22.30 de la nit, ací ningú es queixa de vetlar. Quan jo vaig eixir a la cavalcada dels Reis de l’Orient era conscient que anava a acabar tard, era conscient que m’anava a perdre part de la il·lusió de les meues filles obrint els regals però també era conscient que aquella il·lusió de veure a la resta de xiquets també valia la pena, al cap i a la fi només anava a ser per una nit.

Quin tipus de seguretat es garantirà en el centre davant tanta aglomeració de gent, entre els quals som d’ací i els que venen de fora? Si fins hui ja em semblava un aclaparament fins i tot insegur anar amb xiquets xicotets, per tanta gent que s’acumula allí, ara que hi hauria menys tram per a repartir-nos i tots anirem al mateix lloc, serà impossible poder veure res i garantir una mínima seguretat.

Record que mentre pujava a xiquets fins i tot majors a besar al rei, hi havia moments en els quals em sentia atabalat per tant de devessall de gent intentant arribar fins ell. I això també passava en la zona dels Alçamora, no solament en la zona de centre i país valencià. No vull ni pensar com serà ara que tothom hauria d’anar allí.

Un altre dels problemes que plantegen és que no hi ha suficient gent en el tram de Cervantes. Jo propose una solució perquè aqueixa zona es puga aprofitar.

Un dels moments més emocionants durant la cavalcada de la qual vaig formar part , va ser quan en un dels descansos del Rei mentre el camell estava assegut, vaig veure a una xiqueta en cadira de rodes que mirava al rei amb cara d’il·lusió. Vaig veure en la seua mirada la seua intenció de poder besar-li, i al mateix temps la seua impotència de no poder arribar fins ell. En aqueix moment vaig preguntar als seus pares si podria agafar-la en braços i alçar-la, ells van accedir de seguida. Vaig parlar amb els meus companys per a coordinar-nos i entre tots la vam agafar en braços i la pugem. Els pares es van desfer en agraïments, la xiqueta no podia ser més feliç i cap de nosaltres ens vam anar d’allí sense soltar una llàgrima en els ulls. Em passe la resta de la cavalcada observant que hi havia molta gent en la mateixa situació gent que no podia accedir per cadira de rodes o per dificultat de mobilitat. Per això propose que en la zona de Cervantes s’habiliten unes plataformes per a gent en aquestes circumstàncies, perquè els reis tinguen allí la seua parada obligatòria i puguen gaudir igual que la resta de xiquets i majors d’un contacte directe amb els reis. Així la màgia no es perdrà en aqueix tram, tindrem una il·lusió afegida.

Perquè al final la solució està a afegir, no a llevar, perquè tots puguem gaudir de la màgia del nadal Alcoià.

Benjamin Buckman, Militant i membre de la candidatura de Compromís Alcoi