L’IVAM Cada Alcoi ha sigut l’epicentre durant tres jornades de la importància del canvi en el model educatiu. Un concepte que s’ha abordat a través del documental protagonitzat pel IES Cotes Baixes “Picades contra el vidre”, un llargmetratge que durant setanta-cinc minuts mostra l’experiència real que viuen els alumnes de 1r d’ESO a les aules del centre educatiu. Reflecteix una revolució quasi a cegues amb l’objectiu, sempre desitjat, però menys vegades posat en pràctica, de millorar la societat des de la seua base. Professors que s’oposen, dubtes en aquells que sí que volen canviar, escepticisme per part de molts pares i el descobriment íntim d’alguns dels alumnes ixen a relluir en gran part de les escenes d’aquesta peça dels directors Pepe Andreu i Rafa Molés.

El documental que ja ha sigut projectat en llocs com Madrid, Barcelona, València, Elx, Alacant i ara Alcoi té com a objectiu plantejar la necessitat de transformar el sistema educatiu, sobretot la importància de fer extensiu el canvi perquè aquestes revolucions arriben altres centres que vulguen formar alumnes crítics i proactius capaços de canviar la societat del futur.
“Picades contra el vidre” arranca amb un grup de professors que considera que ni tan sols física i arquitectònicament l’escola està feta pensant en els alumnes sinó en què els xiquets escolten, miren i seguisquen, sense més, el que diu el professor. Amb el plantejament en el canvi de model l’equip educatiu del centre pretén tombar aquells murs que separen l’escola del seu entorn, del barri. El seu principal objectiu és com que els xiquets i la societat aprenguen junts, col·laboren i no repetisquen els errors del passat. El futur només és possible amb noves idees, no aprenent una vegada i una altra el mateix en un bucle sense eixida.

Com va indicar un dels directors del documental, Rafa Molés, durant la taula redona que es va dur a terme en la vesprada d’ahir en finalitzar la projecció “Picades contra el vidre” vol mostrar un impuls, però no ofereix una recepta concreta; No existeix. Cada escola ha de trobar la seua ja que l’única diferència radica en la voluntat de fer un món millor o copiar el món en el qual vivim, amb tots els seus defectes, fins a l’infinit”.

Cal assenyalar que el documental compta amb el suport de Cultura de la Generalitat i en aquest interessant diàleg va participar el seu titular, el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, qui va assenyalar que “treballs com aquest so molt necessaris. El professorat ha de prendre partit perquè a les nostres aules s’evite renunciar a les actituds democràtiques, participatives, inclusives i diverses”, i ha afegit que “aquest documental dóna idees per a reconnectar per a desenvolupar la innovació educativa real basada en la cooperació i el treball en equip. L’educació il·lusionant és una eina molt poderosa per a generar igualtat d’oportunitats entre l’alumnat, que són el nostre futur. Una educació en uns centres que han d’estar oberts a la realitat social que els envolta, on s’han de generar dinàmiques per a canviar les maneres d’ensenyar i on professorat, alumnat i famílies se senten partícips dels processos d’aprenentatge”.

El director del centre, Fernando Sansaloni posava l’accent en “la gran labor que l’equip de professors ha realitzat durant tot aquest temps per a ser el motor del propi projecte, sense ells no haguera sigut possible”. Destacava a més que “cal respectar tot tipus d’opinions tant les que lloen el canvi com les que prefereixen el sistema convencional, sempre hem escoltat totes les inquietuds i gràcies a elles s’aconsegueixen un equilibri i objectius comuns”.

Un altre dels testimoniatges interessants que es va poder escoltar en la taula redona va ser el de l’alumna i participant en el documental Vega Pérez, qui de primera mà va manifestar les retribucions que aquest sistema educatiu té per als escolars i la diferència que pot tindre un alumne que l’experimenta respecte a uns altres que no tenen l’oportunitat de viure’l. Aprofitava l’ocasió per a exemplificar els beneficis d’aquest nou model educatiu amb les competències que ella mateixa ha adquirit gràcies al mateix. “Abans em posava a parlar en públic i quasi quequejava, ara gràcies a les exposicions dels projectes hui m’he pogut asseure ací i expressar-me sense por”.

D’altra banda, Soledad Berbegal, directora de reputació de marca d’Actiu, empresa col·laboradora en el projecte amb la cessió de mobiliari per a la posada en marxa d’una aula intel·ligent manifestava que “l’espai pot ajudar a canviar a les persones i sobretot la seua manera de relacionar-se”. Puntualitzava que “el disseny d’un espai i el mobiliari que li acompanya són eines que poden aconseguir que siguem més creatius, facilitar fluxos col·laboratius, augmentar la nostra concentració i la nostra productivitat. Perquè està demostrat que l’espai influeix directament en les persones i en el seu benestar, en el seu rendiment i en la seua motivació”.

El documental, que durant aquestes tres jornades ha sigut vist per més de 450 persones continuarà el seu recorregut per altres ciutats amb l’objectiu que el seu impacte no siga únicament visual, sinó que suscite la curiositat de sumar-se al canvi i crear una revolució educativa en molts més centres.