No és la primera vegada que des d’aquest Grup de No + Precarietat Alcoià-Comtat hem fet esment a les “Persones Sense Llar”, per ser el col·lectiu que amb més precarietat i vulnerabilitat pateix les conseqüències de les crisis econòmiques reiterades i ara la crisi Social, Sanitaria i econòmica produïda per la Pandèmia. Ho hem dit moltes vegades d’entre les necessitats socials dels éssers humans, l’habitatge és el factor que més s’exposa a la marginació social a un individu.

El passat 6 de Març de 2020, en el Ple de l’Ajuntament d’Alcoi, el Grup No + Precarietat Alcoià-Comtat va realitzar una petició a aquest, per atendre els “Sense Llar” a la ciutat d’Alcoi, llavors el nostre Grup tenía localitzades a no menys de vuit persones a la Ciutat en aquesta situació. Es va proposar adequar un lloc de caràcter permanent fins a trobar una solució habitacional a aquestes personas. No es va aconseguir aquest objectiu, però es va aprobar el estudiar juntament amb altres ONG i l’Administració Municipal -cas per cas- qualsevol situació de Sensellarisme que es produís a Alcoi.

Durant la pandèmia i en les diverses onades es va aconseguir per òbvies raons, entre elles l’amenaça que constituïa per a aquestes persones sense llar i per a la resta de Ciutadans, ubicar-los provisionalment en un alberg creat a l’efecte a la Ciutat i després en Centres Sociosanitàries de la província. Alguns d’ells van aconseguir un habitatge social municipal i altres tornessin per diverses raons a encontrarse altra vegada al carrer.

El Covid-19 està ocasionant molta precariddad i molta vulnerabilitat en les persones, més desocupació i necessitat d’ajudes socials a majors capes de la societat com demostren les dades oficials, sense comptar el prop de milió de persones que están en ERTE i amb dificultat de tornar a la seva feina i que no computen en les dades de l’atur, ens trobem amb una desocupació entorn al 17%, més de quatre punts a fa un any quan va començar la Pandèmia.

El nostre Grup està atenent en aquest moment novament casos de Sensellarisme a Alcoi, i ens trobem davant la falta de resposta de la Institució Municipal a aquest col·lectiu de persones.

Els sense llar són en aquesta situació per molts motius, -desestructuració familiar, antecedents d’addiccions, desequilibris mentals, desarrelament social, però no els podem demonitzar o condemnar per això. Independentement de les raons de base no es pot deixar a persones dormint en una nau abandonada, esperant un habitatge social, o compartida, ni tan sols solucions que no són completes, com l’Alberg Muncipal gestionat per Creu roja, on només s’aten a transehunts i excepcionalment l’Ajuntament allotja allà a persones per un temps limitat (dies la majoria de vegades) quan té casos de Sense Llar o similars, ja que no es el lloc adequat ni la legislació o permeteix per a un període permanent, davant la falta d’habitatges socials .

Per molt que es parli de l’esforç i la despesa social de les administracions tant local com Autonómica, però la demanda d’habitatge social és excepcional, donada la situació creada per la Pandèmia, demanda que ja existia amb anterioritat per les conseqüències de la passada crisi econòmica de 2008.

Condemnar a ciutadans a estar al carrer, adduint el seu passat antisocial, o el seu desarrelament familiar, o la seva conducta general com un càstig, sense donar una solució habitacional i en ple segle XXI, dormint literalment al carrer, sense que d’un pressupost municipal anual de 60 milions d’euros que te l’Ajuntament d’Alcoi, es puguin utilitzar uns milers d’euros per rehabilitar habitatge municipal pendent de la seva reparació, o de l’habitatge buid que en tenim prou, gestionar un acord amb propietaris en la qual l’Ajuntament pagui un lloguer a canvit de arranjaments i adequació de la habitatge i per un temps concret pagant un lloguer social al propietari i una assegurança que cobreixi desperfectes. És a dir oferir més habitatge social a canvi d’un 3% del pressupost municipal, per exemple 150.000 €, i en aixó es podrien arreglar elements més bàsics d’un habitatge, -cuina, banys- , en una mitjana de cinc mil euros per habitatge i tindriem trenta habitatges socials per a gent angoixada i necessitada d’habitatge social i no només dels sense sostre.
Després se’ns respondrà al nostre Grup per part de l’administració municipal, que es fa molt socialment, que els que estan al carrer és perquè volen, o que a Alcoi no hi ha ningú dormint al ras, fins i tot serien capaços de dir-li al propi perjudicat que no está al carrer. A nosaltres ens tractaren d’alarmistes i de no saber on tenim els peus, però podríem estar en altres coses i no veient patir i acompanyar en aquet sofriment a aquestes persones, el sense sostre i altres que per diferents motius i són molts ho estan passant molt malament.

Seguirem esperant que algú ens escolti, que al menys ens atengui mínimament i no tant a nosaltres com Grup social sinó als propis afectats-. No se’ls pot demanar que ells mateixos els afectats i pel seu compte, es busquen l’habitatge i pagen on viure i després ja es ajudarem, quan és obvi que ningú es el va a arrendar en la seua situació, no tenen ingressos, i si estan pendents d’un ajut o una renda social, triga a arribar i mentrestant ells no poden per si sols buscar-se una solució habitacional.

S’ha creat el OMHA -Observatori Municipal d’Habitatge d’Alcoi, amb el seu propi pressupost, amb les seua estructura, per analizar la situació d’habitatge de la Ciutat i especialment la pública i per tant la social. Doncs pel mateix ha d’haver un pressupost municipal per adequar més habitatges socials, hi ha diners per a això i per a moltes més coses -importants i necessàries segur- pero també moltes vegades per a les no necessàries, l’habitatge es la primera necessitat del ser humá.