A Alcoi hi ha dos centres històrics, un per a les visites i un ben diferent per a les veïnes, com a les bones cases dels senyorets del XIX. Per una banda, trobem un escenari digne de pel·lícules de ficció, amb esvàstiques fins i tot si el guió ho requereix. El millor plató per a Festes, Nadals i Fires Modernistes. Allà és on van a parar les inversions públiques. Els diners de totes i tots, siguen pocs o molts, han contribuït a embellir les façanes més distingides.

I a la vora es troben les cases més modestes de la ciutat, les que cauen a trossos quan plouen quatre gotes. Els carrers pitjor il·luminats, les voreres més estretes i els solars més indignes són junt al girar el cantó. Però per ahí no ha de passar cap cavalcada ni ha de desfilar cap esquadra. I els diners públics, senzillament, no arriben.

I és que el cor de la ciutat s’està convertint en un decorat, la seua única funció és albergar actes religiosos o festius en dates senyalades. Mireu, si no, les últimes intervencions a la plaça Ramón y Cajal o a la placeta de la Creu Roja. Són espais monumentals, escenografies fotogèniques immillorables. Però no trobareu on seure perquè ningú no ha de conviure allí. Ens han dit que és cosa de la pandèmia, que serveix per a tot, però no hem vist que impediren l’ús dels bancs a cap altre barri. És un urbanisme que aprofundeix la divisió de classes. Una ciutat segregadora.

Amb la peatonalització passa el mateix. Ara, forasters i xauets de tots els barris podrem anar al centre a passejar pels carrers amples i bonics sense que ens molesten els vehicles. Però, per contra, el veïnat de Sant Jaume, Casa Blanca, Sant Domènec o Sant Mateu haurà de patir el trànsit propi d’una autovia. El criteri ha estat ben senzill: si es poden col·locar terrasses serà per als vianants; però si no caben, cotxes, i bona cosa.

Guanyar-li espais al transport privat és imprescindibles. Però s’ha de començar per potenciar el transport públic; i això, quan està al servei dels beneficis econòmics d’una multinacional, és una quimera. A més, ha de ser un procés compartit per les veïnes i els veïns del barri, es tracta de millorar les seues condicions de vida, no posar-los més entrebancs amb horaris restringits. I, per últim, redirigir el trànsit cap a carrers secundaris és una bestiesa. S’ha de reduir, pacificar i buscar alternatives que traguen els vehicles de l’espai públic, no que canvien de carrer.