Fa un temps, a les barres de bars a les tertúlies dels que segueixen la política local – més pels contactes i coneixements propis, que per una premsa «vençuda» al clientelisme – corren rumors de canvis.

Ja fa temps però, amb major força començaren a abril, mes d’Alcoiania per excel·lència. Els rumors de la més que probable i ràpida dissecció d’un dels grups municipals al consistori, amb rumors de baralles, de denúncies, de transfuguisme pactat amb membres del govern local a canvi de… – posen vostés l’epítet que més desitgen-. Rumors de la marxa de la tinent d’alcalde a ocupar un lloc de funcionària a una població veïna, per una possible desavinença interna i/o desgast. Rumors de jubilació -la veritat que no era rumor per poc que conegueres, era un fet amb data concreta-. Rumors de capitulació, rumors d’absentisme, rumors de sotracs imminents, rumors de bàndols i d’incorporacions al govern. Amb tots aquests rumors em vingué al record de l’època de l’institut, una frase en llatí de Quintilià: Mirum sit illud magis, malos esse tam multos «És sorprenent que hi haja tants dolents».

Rumors que s’han fet efectius, molts d’ells durant el mes de maig, i no oblidem que encara ens queda mig mes!!! El trànsfuga, ja ha demostrat la seua validesa, al facilitar l’aprovació de l’ordenança de trànsit, per a una ‘peatonalització’ de la qual ell feia unes setmanes votava en contra.

S’ha fet efectiva la incorporació de la tinent d’alcalde a la població veïna. Està en el seu dret i m’alegre per ella, si és el seu desig. Però donades les circumstàncies de la ciutat, tant socials com econòmiques; la paralització del PGE, l’antic PGOU, sense visos de resolució després de deu anys de govern socialista; així com els negres núvols que ens envolten, no sembla una decisió encertada compartir les dues tasques simultàniament.

Per incrementar el suspens o la desfeta, l’alcalde fa públic als mitjans de comunicació, una imminent remodelació del govern, què a hores d’ara encara no ha aclarit res. Amb el consegüent increment de rumors, com la creació d’una nova regidoria; del descens a segona divisió d’una de les regidores; de la incorporació de membres de l’oposició a l’equip de govern; o la fuita endavant del capità direcció a València i la ja pactada successió amb el preceptor.

Arran d’açò últim faig referència a una sentència, en aquest cas de Lluís Vives, gran filòsof i humanista valencià del segle XVI, Puero, aut impotenti, ac violento animo publicam functionem non credendum, que podem traduir per «No s’ha de confiar un càrrec públic ni a un xiquet ni a una persona incapaç de dominar-se i d’ànim violent».

Amb un atur desgraciadament en augment; amb uns indicadors de pobresa alarmants; amb una societat desanimada després del que hem patit, rumors i/o certeses com aquestes, ens fan visualitzar el problema de l’època en la qual ens ha tocat viure. Malauradament, la majoria de polítics no volen ser útils per a la seua ciutat, per als seus electors, més bé sols volen ser rellevants. Utilitzen els càrrecs per pujar esglaons i aconseguir més rellevància, quan el seu veritable deure és treballar i planificar el futur d’Alcoi, dels veïns i veïnes que han confiat amb ells. La vida i en el cas de la política, les eleccions -unes eleccions Autonòmiques i Estatals que semblen cada dia més properes, també són rumors- ens donen segones oportunitats, utilitzen-les bé.

Màrius Ivorra
Regidor i Portaveu de Compromís per Alcoi