La professora i artista Silvia Sempere pertany al Departament d’Expressió Gràfica en Enginyeria i és llicenciada en Belles Arts. Combina labor docent al Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV), amb la creació artística, com es pot contemplar en el seu nou projecte ‘SAUVAGE. La reserva’.

A través d’aquest nou projecte, en el qual el suport significant és el subjecte animal elevat a la categoria de protagonista, continua reivindicant l’activisme mediambiental des de l’àmbit de l’art.

A diferència d’anteriors projectes de gran format com són ‘Coto privado de caza’, ‘Lo físico de lo básico’ o ‘Placeres bárbaros’, Silvia Sempere recorre a la ironia per a disposar i presentar diferents situacions i escenes que presenten una certa innovació disruptiva. Així, mitjançant la interpretació gràfica de les imatges d’un conjunt d’extraordinaris éssers vius, explora sobre alguns canvis dràstics que van en detriment de la “condició salvatge necessària” per a la conservació i la supervivència de les espècies animals.

Currículum

Silvia Sempere és natural d’Alcoi. Llicenciada en Belles arts per la Facultat Sant Carles de la UPV 1991; Operador d’Imatge i So EIS La Marxadella Torrent 1991; Doctora en Belles arts Cum laude per la UPV 2016. Des de 1997 combina la investigació artística amb la docència que imparteix com a professora titular en la UPV.

La professora del Campus d’Alcoi de la UPV ha rebut amb diferents premis i beques, i ha exposat en emblemàtics espais culturals del territori nacional.

El projecte SAUVAGE

El projecte SAUVAGE es concep com un súper-concepte contenedor que alberga un conjunt d’investigacions complementàries vinculades a una idea principal: la pèrdua de la “condició salvatge” necessària per a l’existència de moltes de les espècies d’aquest planeta.

Com afirma l’artista, “les obres que he desenvolupat per a aquesta exposició tenen el seu origen en dos dels motius fonamentals que provoquen la pèrdua al·ludida: un d’ells és el fet de veure’ns en l’obligació de definir territoris subjectes a condicions especials de regulació o custòdia, com són les reserves d’espècies zoològiques. L’altre, és la conseqüència extrema d’això, quan la conservació de les espècies obliga a una subsistència confinada. No obstant això, i paradoxalment, el concepte de Reserva porta implícita la perspectiva de futur, potser tot això… perquè “serveix al seu temps”.

Les sèries Descabezados (huida sin territorio ni destino), Denatured (movimientos repetitivos en un espacio insu­ciente) y Detected/Undetected (escrutinio continuo pseudocientí­co), juntament amb políptico Interdit (la domesticación de lo salvaje), posen de manifest això del crebant de l’espai vital primigeni i essencial per a l’estat salvatge.