La Sala d’actes de l’Edifici Viaducte ha acollit un esdeveniment de l’esperada Universitat Sènior del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV). Després dels mesos de pandèmia, la Universitat Sènior no tenia activitat i ha sigut un dia de retrobada respectant tots els protocols sanitaris marcats per la Covid-19. El doctor en Biologia, Lluís Serra Laliga, ha impartit la conferència ‘Origen de la flora diànica i el valor de la flora de Mariola’.

L’activitat correspon a la celebració del 20 aniversari de la Universitat Sènior al Campus d’Alcoi de la UPV. A més, aquesta conferència ha sigut el primer acte per a commemorar els 50 anys des que l’Escola Politècnica Superior d’Alcoi va entrar a formar part de la UPV. 50 anys de mutu esforç, de sinergies i millores que la UPV al Campus d’Alcoi ha implementat i que sens dubte han de veure’s incrementades en els pròxims anys.

L’acte ha estat presidit per Lucía Agud, subdirectora de Formació Permanent, Títols Propis i Formació En línia. En la taula presidencial també ha intervingut Josep Maria Gadea, subdirector de Dinamització Interna i Col·legi Major, per a presentar al ponent, Lluís Serra Laliga, i la seua conferència.

També han assistit, a més dels alumnes sènior, part de l’equip directiu del campus, encapçalat pel director, Pau Bernabeu. En representació de l’Ajuntament d’Alcoi, ha assistit Jordi Silvestre, regidor de Transició Ecològica, Protecció Civil i Educació. L’esdeveniment ha finalitzat amb un vi d’honor als patis del Col·legi Major Ovidi Montllor, complint amb totes les mesures sanitàries del moment.

La docència de la Universitat Sènior es dividirà en dos cursos on es tractaran temes tan diversos com cinema, història, cultura general, ciència, educació, pintura, música, biologia o economia. Oficialment, el curs de la Universitat Sènior a Alcoi començarà al gener 2022 i la matrícula es podrà formalitzar al noviembre de 2021.

La conferencia

En aquesta xarrada s’han repassat algunes característiques climàtiques i geològiques del ‘Migjorn Valencià’ que ha conformat al llarg dels últims milions d’anys una flora molt particular i valuosa. El biòleg s’ha centrat en el Parc Natural de la Serra de Mariola com un bon exemple de la ‘Diània, Migjorn Valencià i subsector Alcoià-Diànic’ i ha donat a conéixer algunes de les plantes més valuoses de l’espai i el que significa tindre-les al nostre voltant.

 

Currículum de Lluís Serra Laliga

Doctor en Biologia i Premi Extraordinari de Doctorat amb la tesi “Estudi crític de la Flora Vascular de la Província d’Alacant: Aspectes Nomenclaturals, Biogeogràfics i de Conservació” defensada en 2005 i publicada pel CSIC en 2007.

El seu treball de recerca s’ha centrat en la descripció de la diversitat vegetal d’Alacant, així com el desenvolupament d’estratègies de conservació. Ha participat en diversos projectes d’investigació com a “Estudi sobre la flora i vegetació de les serres d’Els Plans i El Rentonar (Alacant). Bases per a la seua preservació” o “Investigació científica aplicada a la conservació d’espècies amenaçades de flora alacantina de la Directiva d’Hàbitats”.

Ha treballat en l’Administració Valenciana en gestió de flora amenaçada i en projectes europeus com a “Creació de la xarxa de micro reserves de la Comunitat Valenciana”, “Restauració d’Hàbitats prioritaris” i “Valorització d’Hàbitats prioritaris d’Alta Muntanya”. Ha sigut professor associat de la Universitat d’Alacant impartint Botànica. Actualment exerceix com a Agent Mediambiental al Vinalopó Mitjà.

Autor o coautor de diversos llibres de flora i la seua conservació com la Flora de Santa Pola (1999), Flora endèmica, rara o amenaçada de la Comunitat Valenciana (1998), Distribució de la Flora Vascular endèmica, rara o amenaçada a la Comunitat Valenciana (2000), Orquídies silvestres de la Comunitat Valenciana (2001), Hàbitats prioritaris de la Comunitat Valenciana (2003), Guia botànica del Parc Natural del Montgó (2006), Plantes d’interés de Teulada (2009), Catàleg valencià d’espècies de flora amenaçades (2010), Flora del parc natural de la Font Roja (2011), Arbres i arbustos de la Comunitat Valenciana (2014), El patrimoni vegetal d’Elda (2016), Flora del Paisatge Protegit de les serres del Maigmó i del Sit (2019), Orquídies de la Comunitat Valenciana (2019). També ha participat com a autor de capítols de diverses obres com a Diversitat i conservació dels ambients càrstics: exemples valencians i eslovens (2005), Atles i Llibre Roig de la Flora Vascular Amenaçada d’Espanya. Tàxons prioritaris (2007) i la seua addenda de 2010, Bases ecològiques preliminars per a la conservació dels tipus d’hàbitat d’interés comunitari a Espanya (2009), Diversitat vegetal de les algepseres ibèriques. El repte dels arxipèlags edàfics per a la biologia de la conservació (2011). Com a editor i autor de capítols ha participat en l’edició del teix en el Mediterrani Occidental (2007), III Jornades Estatals sobre Arbres Monumentals i Singulars (2009) o Jornades Estatals d’estudi i divulgació de la flora dels Parcs Nacionals i Naturals (2011).

És assessor del projecte ORCA (Institut d’Estudis Catalans) des de 1997 i de Flora Ibèrica (CSIC) des de 1995. Ha contribuït a la confecció i publicació de la Llista Roja de la Flora Vascular Espanyola en 2008.

Ha col·laborat en més de 100 articles, tant en revistes internacionals amb índex d’impacte, com a nacionals o de divulgació científica o d’àmbit autonòmic o local, sempre amb temàtiques de taxonomia, biogeografia, conservació, nomenclatura, vegetació, ecologia, gestió o espècies invasores.

Ha presentat més de 40 comunicacions a congressos de taxonomia, ecologia, fitosociologia, conservació, gestió, biogeografia, espècies invasores o evolució. Ha realitzat més de 40 ponències o seminaris sobre conservació, gestió, biogeografia, taxonomia, orquídies, etc. tant en l’àmbit universitari, com en CEFIREs, Jardí Botànic de València, UNED, CEMACAM Font Roja, IVAP, etc . . .

Pertany a diverses entitats científiques com AEFA (Associació Espanyola de Fitosociologia), OPTIMA (Organization for the Phyto-Taxonomic Investigation of the Mediterranean Area), AHIM (Associació d’Herbaris Iber-Macaronésicos), SEBCP (Societat Espanyola de Biologia de la Conservació de Plantes) i SEBOT (Societat Espanyola de Botànica).