El 84,5% dels residents no nascuts al País Valencià parla “poc” o “gens” el valencià. Eixa és una de les dades que presenta l’edició d’enguany de l’InformeCAT, el dossier que elabora anualment Plataforma per la Llengua amb 50 dades rellevants sobre l’ús de la llengua a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.

Segons l’informe, pel que fa a l’expressió oral, el 15,2% de la població immigrant als territoris de parla catalana afirma que sap parlar el valencià “bastant bé” o “perfectament”, mentre que el 45,8% diu que no el sap parlar “gens” i el 38,7%, només “un poc”. Respecte de la comprensió oral, el 43,1% afirma que entén el valencià “bastant bé” o “perfectament”, mentre que el 15,8% diu que no l’entén “gens” i el 41%, només “un poc”.

Plataforma per la Llengua considera que el coneixement del valencià entre les persones d’origen forà seria fàcilment millorable si la difusió de la llengua fora una prioritat de l’Administració en les activitats per a la població adulta vinguda de fora.

 

Només 1 dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en valencià

El món de la justícia és un altre cas on el valencià té molt poca presència. Només 1 dels 214 jutjats del territori funciona habitualment en la llengua pròpia. Si la presència del català en els òrgans judicials de Catalunya ja és molt baixa, al País Valencià i a les Illes Balears la situació és especialment alarmant.

L’únic jutjat que el fa servir de manera habitual és el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Montcada, presidit pel jutge Joaquim Bosch, especialista en Dret Civil català i valencià i exportaveu de l’organització Jutges per la Democràcia.

Ara mateix, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública del País Valencià no ofereix dades sobre el nombre de sentències o documents judicials que es redacten en valencià ni tampoc ofereix cursos de formació de valencià per als funcionaris de l’Administració de Justícia. De fet, en diverses ocasions s’han denunciat vulneracions de drets lingüístics perquè els òrgans judicials denegaven traduccions al valencià amb l’argument que calia evitar dilacions “indegudes”, una pràctica totalment il·legal.