Hui dimarts, 4 de gener, vespra de la gran Cavalcada dels Reis d’Orient, ha tingut lloc el tradicional acte del “Ban Reial”, popularment conegut a Alcoi com “Les burretes”.
L’acte es va iniciar a la Font Redona, on el poble, amb nombre reduït per les condicions de la pandèmia, va rebre amb càntics, balls i alegria a l’Ambaixador Reial, que va recórrer des de les 18:30 hores de la vesprada els carrers de la ciutat anunciant la imminent arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar.
El Ban Reial és un acte molt singular, preludi de la Cavalcada dels Reis d’Orient, que se celebra des de l’any 1924. L’emissari de Ses Majestats proclama repetidament al llarg del recorregut una peça literària de versos, “El Ban”, enguany elaborat per Mercè Climent i llegit per Rubén Cervera, que a més va ser repartit en paper entre el nombrós públic assistent.
Després de l’Ambaixador, les burretes, en un grup nombrós i amb unes bústies en l’interior de les quals els xiquets i xiquetes depositaven les seues cartes, les seues il·lusions. En la comitiva no van faltar els patges reals, coneguts afectuosament.
Ban reial
per Mercè Climent
Xiquetes i xiquets, d’edat o d’esperit:
Bona nit! Us parla l’Ambaixador Reial.
Vull anunciar-vos que ja són arribats
Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar.
Van partir d’Orient, terra dels més bells contes,
als lloms dels seus camells ja ni recorden quan.
Plegats han travessat cels, deserts i oceans
guiats per un estel, resplendent i fugaç.
Han tornat a escollir les muntanyes d’Alcoi
per poder descansar abans de la nit gran,
en què recorreran en unes poques hores
tots els indrets del món. Què voleu? Si són mags!
A dintre de les bústies que porten les burretes,
peticions i desitjos aneu dipositant.
Aquesta nit els reis romandran ben desperts
llegint totes les cartes i preparant els regals.
Demà, a poqueta nit, baixaran a ciutat
vestits de fil de vint i amb la corona al cap.
L’or, l’encens i la mirra, guardats en petits cofres,
seran els primers dons de tots els que vindran.
Resten vint-i-quatre hores, sembla encara molt lluny;
per vosaltres, xicalla, quasi una eternitat.
Tanmateix, tot arriba –amb els anys ho entendreu–,
vindrà una nova lluna: la nit per estrenar.
Els ulls us brillaran més que el foc de les torxes
i us bategarà el cor amb l’ànsia dels tambors.
Repicaran les dents com fan les castanyoles,
no per fred ni per por, més bé d’emoció.
I en tornar a casa, si els nervis ho permeten,
entreobriu les ventalles de balcons i finestrals
i pareu bona taula, per amainar la fam,
la set i la fatiga de patges, reis i animals.
Hi vindran carregats, si és que heu fet bondat,
i d’allò que no es veu reompliran les saques,
car les llars amb infants, sapigueu, en són plenes.
I és que, dolces criatures, la màgia sou vosaltres.
