Fa un temps que acudim a esdeveniments extraordinaris – sanitaris, naturals- que ens han portat a situacions excepcionals i difícils d’assumir per la ciutadania. La Covid 19, la primera gran pandèmia en cent anys, amb un resultat desolador de morts, aïllament i conseqüències econòmiques. Espanya un dels països més afectats del món en relació amb el nombre d’habitants. També acudim a fenòmens naturals -el Volcà de la Palma i sobretot la dramàtica DANA del 29 d’octubre-. En concret la DANA va ocórrer en una zona la Comunitat Valenciana, acostumada a patir «gotes fredes» i que malgrat la responsabilitat del President Mazón en la seva inhibició i desinterès com a màxima autoritat per estar al capdavant de la seva Regió en la gestió de l’emergència, també sorgeix la pregunta, «de perquè no es fan des de fa temps i governant a Madrid els dos grans partits,obres hidràuliques adequades per evitar en allò que és possible aquests desastres naturals i generant tant patiment a la població, 228 morts».

Per si fos poc ara una «apagada total» que mai no s’havia donat al nostre país. Un entén que a mesura que transcorre el temps, els recursos d’una país modern com és Espanya són suficients perquè no passi res, tn greu però ha passat. Les preguntes que es fan els ciutadans de «com pot haver passat», ¿ha estat una fallada tècnica?, pot haver estat un ciberatac?- si fos això, molts
pensaran en la posició ferma de Sanchez amb Putín i la seva invasió d’Ucraïna i d’Israel en reconèixer l’estat Palestí, i cooperar a la CPI per denunciar el genoci a Gaza, o la suspensió de la compraventa d’armes a l’Estat genocida. Es demana més informació sobre l’apagada i sembla que costa aconseguir-la per part del Govern i els ciutadans preocupats perquè es torni a repetir, amb les repercussions que ha tingut,- gent hores tancats en trens o estacions sense moltes hores en atenció adequada, morts per falta del subministrament elèctric, vital per a la seva subsistència, -respiradors, males conexions, etc-, i un cost econòmic evident, després de més de deu hores sense llum.

És possible que la quarta economia europea Espanya, pateixi la crisi sanitària de la Covid amb més ferocitat que altres països -i atenuat gràcies a les vacunes molt malgrat els negocinistes-, les conseqüències inflacionistes generades per la guerra d’Ucraïna, morts a la DANA pròpies d’un país tercermundista, i ara una «apagada total», enmig d’un moment en què es reunien països inversors a Madrid per demostrar-los que «gran país som” . No hem sentit a Europa o cap altre lloc del món occidental avançat una apagada total de tantes hores, però así a Espanya (ia Portugal per la seva vicnul·lació al nostre sistema elèctric) s’ha produït i queda en l’opinió pública una sensanció d’inseguretat davant de tanta desgràcia i tants problemes consecutius.

El govern progressita ha hagut de bregar amb tot, i és veritat que la sortida de la Covid va tenir en l’aspecte econòmic i social millors resultats (ERTES, ajuts europeus) que la sortida de la gran crisi econòmica.

Encara queda molta gestió a fer amb les conseqüències de la DANA i assumpció de responsabilitats polítiques i penals, i ara veurem on s’arriba amb la crisi energètica originada amb “l’apagada elèctrica”. Un Govern assetjat per una oposició implacable que sempre es repeteix quan l’esquerra és al poder i la dreta a l’oposició, deslegitimant l’elecció del Parlament dels candidats socialistes ( Gonzalez, Zapatero i Sánchez) , amb casos de corrupció evidents (no pot parlar el PP molt d’això sent adalit de la corrupció) i amb uns mitjans de comunicació adversos, l’empresariat, els alts Tribunals, els bulls i la irrupció de l’extrema dreta i la pròpia dreta en aquest objectiu de «assetjament i enderrocament» constant i del mateix Pedro Sánchez que dóna símptomes de cansament personal – tarda a les compareixences, se l’escolta esgotat, -, el desgast de l’acorralament de jutges ultres al voltant de la seva família a l’àmbit judicial, se li fa notar .

Problemes dins de la coalició de Govern, falta d’iniciatives socials del govern, que a més toreja amb el xantatge constant de Junts per Catalunya, l’oposició dura de Podem, en definitiva la gairebé incapacitat d’iniciatives legislatives, donen casi la legislatura per morta amb el descoranidor futur que segons les enquestes donaran entrada a un Govern ultraconservador de PP i Vox.

Vivim temps convulsos en l’àmbit polític, ja que curiosament es produeixen bons resultats econòmics de creixement per davant de les altres economies occidentals i malgrat haver realitzat grans avenços socials, en pensions, a la pujada de l’SMI, en cobertures a les famílies ia les persones en situació d’exclusió social -el Ingrés Mínim Vital-, pero l’objectiu d’enderrocar el Govern
progressista, han arribat al desgast total d’aquest. La legislatura fa la sensació d’estar totalment esgotada.

Jaume Brotóns, Vei d’Alcoi