Com en l’anunci de Carglass, els integristes recalcitrants hauran d’estar alerta perquè, quan els va aparèixer l’esquerda en el sostre de vidre, van anar posant pedaços, però no hi havia reparació capaç de parar la força i els drets de les persones. El vent de la igualtat i la pluja de la raó acabaran trencant tot el vidre a trossets i, si no s’aparten, els caurà damunt.

Les dones, malgrat que encara ara se’ns posen impediments i reserves, podem ocupar l’espai públic i arribar al cim sense topar amb el sostre invisible: glorieres, dianeres, esquadreres, i per fi, dones i homes compartint esquadres de tota classe i vestint com a iguals.

Ens emocionen les notícies sobre les dones que participen en eixos actes i la dona alferes. Ens farà sentir orgull quan passen les esquadres mixtes després de 28 anys de reivindicació i lluita per arribar a la igualtat plena que tenim a tocar dels dits. Ens alegrem quan ens imaginem l’alferes en l’Entrada, damunt una carrossa, rebent els aplaudiments d’un públic que sap el que ha costat trencar eixa barrera i el que costarà que es torne a repetir.

I parlant de costar, fa feredat el que costa a Fonèvol que l’Ajuntament d’Alcoi ens permeta organitzar una entradeta. Després d’un mes de negociacions ens van fer la concessió (a instàncies de l’ASJ) de desfilar, això sí, el dia i hora que ells van voler, com sempre sense coincidir amb cap filà, per si de cas els encomanem alguna cosa. Malauradament no la vam poder celebrar pels problemes amb l’apagada general, que també és mala sort!

Hi ha vidres que no es trenquen.

El que tampoc ens quadra massa són els números de l’ASJ. Parlen d’un 40% de dones festeres en general, una manipulació de les xifres. No dubtem que el nombre d’associades dones arribe a eixe percentatge, el que està clar és que no totes són festeres de ple dret. Ara trauen pit presumint de ser igualitaris quan han estat posant pals a les rodes de la integració tot este temps. Es veu que tenen poca memòria, però nosaltres no.

Fonèvol