Quan els senyals del cel anunciaven jornada de glòria i els carrers d’Alcoi es tenyien d’esperança, una host gloriosa s’alçà des dels regnes de l’interior per reclamar el seu lloc a la història. Amb el sol despertant sobre la Mariola, els Aragonesos, guardians de l’honor cristià, irromperen en escena com herois d’un altre temps.
Encapçalats pel sergent Jordi Seguí, l’estendard alçat per Daniela Castelló i el galop solemne de cavalls anuncià la vinguda d’un poder ancestral. Les esquadres, bategant a un mateix ritme, obriren pas entre melodies que ressonaven com crides a la memòria. Les notes d’“Aragonesos ’99” i “L’Enramà” esdevingueren pregàries de batalla.
Amb danses sagrades, símbols antics i carrosses que narraven gestes oblidades, el poble contemplà el llegat fet carn. Les dames, els cavallers, els fills i les filles, desfilaven com visions d’un passat orgullós. Fins i tot els més menuts portaven la llum del llinatge, mentre els estendards onejaven al vent com pactes amb la posteritat.
En la culminació d’aquesta saga, Salvador Albero, Capità, ascendí entre flames d’honor i corones de música, cavalcant cap a l’eternitat. I així, amb foc als cors i història als passos, la Capitania Cristiana del 2025 quedà escrita en el gran llibre de les llegendes alcoianes.
