En un esclat de llum, soroll i màgia, Alcoi ha viscut una jornada de foc i pólvora que passarà a la història com el gran tancament de les Festes de Moros i Cristians de 2025. Les crides dels trabucs i el so dels trons es fonien amb els ecos d’una celebració inoblidable. La ciutat es convertia en l’escenari d’una batalla lluminosa, on la pólvora creava una sinfonia d’explosions que omplien l’aire de pólvora, fumejant els carrers i les places amb un orgull inigualable.

Les embaixades, com cada any, han estat una explosió d’emoció, vibrants de passió i destresa. Però enmig d’aquesta grandiositat, un lament ha enfosquit la jornada quan una festera de la ciutat aragonesa ha resultat ferida en un accident, un record que ha ennuvolat breument la celebració. Malgrat aquest imprevist, la festa no ha aturat el seu camí, i la victòria de les armes cristianes s’ha alçat amb força i determinació.

L’últim acte de la jornada ha estat un moment èpic que romandrà gravat en els cors de tots els presents: l’aparició divina de Sant Jordi sobre els merlets del castell, com un far de llum en la foscor de la batalla. Al compàs solemne de l’himne de la festa, el patró d’Alcoi s’ha erigit com a símbol de la victòria cristiana, mentre les tropes musulmanes, vençudes per la seua acció miraculosa, caïen en la derrota. Els crits de triomf han omplert la plaça, i la ciutat ha esclatat en una gran ovació que ha ressonat per tot el poble.

Aquesta imatge gloriosa ha estat seguida d’un castell de focs artificials, com un gegant de llum i color que ha marcat el final d’una jornada èpica. Els més afortunats, els escollits per la sort, han aconseguit alguna de les centenars de fletxes que el xicotet Sant Jordiet ha llançat des dels merlets del castell, com a trofeus d’una victòria que ha estat més enllà de la guerra, una victòria per la tradició, per la fe i per la passió compartida.

I quan l’últim crit de guerra ha cessat, la festa ha seguit amb els soparets a la Plaça d’Espanya i els racons del centre de la ciutat, on festers, veïns i visitants han seguit celebrant aquesta gran victòria que, any rere any, omple Alcoi de vida, esperança i germanor.

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi han finalitzat en la seva forma més grandiosa, amb la victòria de Sant Jordi com a símbol d’una ciutat que mai deixa d’alçar-se, que mai deixa de lluitar i que mai deixa de celebrar les seues tradicions amb una passió indomable. La batalla ha acabat, però la llegenda continua viva en els cors de tots els alcoians i alcoianes.