Quan la foscor començava a estendre el seu mantell sobre Alcoi, un esclat de llum, misteri i bellesa s’obrí pas entre la multitud: la Filà Marrakesch irrompé com a Alferesia Mora de 2025 per cloure l’Entrada amb una visió de l’univers islàmic que fregava el somni.
Amb el guió cavalcant camell entre aromes i estendards, i una esquadra precisa com l’art de la seda, els Marrakesch feren del seu pas una litúrgia. “Xavier el Coixo” ressonà com un cant antic, mentre l’aire es perfumava amb records de desert i palau. El boato començà com una alenada d’Orient: perfums, rituals, danses de guerra i carrosses plenes d’ànima. Els guerrers muharib, la doma bereber, i la dansa de Sol Picó trencaren els límits del que es pot narrar.
I aleshores, en silenci sagrat, aparegué l’Alferes. Ana Gisbert Mira-Perceval, entre llum i so, entre “Kapytan” i aclamacions, ascendí com símbol d’una aliança entre tradició i futur. La seua presència era força i elegància, veritat i llegenda.
Amb l’esquadra especial tancant el cercle i la percussió marcant l’últim compàs, la Filà Marrakesch clogué la nit com només ho fan els que saben que el final també pot ser apoteosi. I Alcoi, en silenci i amb el cor encés, entengué que havia viscut una Alferesia per a la història.
