Quan el sol ja besava les muralles d’Alcoi i el silenci reverent flotava en l’aire, una tempesta d’or, seda i música va descendir com un somni antic. Eren els Abencerrajes, senyors de la nit i del record, que enarboraren el seu estendard com a Capitania Mora de 2025.

Amb el guió cavalcant sobre camell, el sergent obrint camí i una escolta que semblava sorgida d’un tapís nassarita, la filà anuncià el retorn d’un Al-Àndalus enlluernador. Els sons d’“Uzul el M’Selmeim” i el pas ferm de l’esquadra eren el preludi d’una revelació.

Ballets com encanteris, palanquins de tarongers, dames com princeses d’un regne perdut i carrosses plenes de simbologia convertiren els carrers en un escenari sagrat. La bellesa de “A la Mar”, la solemnitat de “Dhima” i la presència dels nets del capità en carrossa foren records gravats al cor.

I fou aleshores quan, entre reflexos d’Alhambra i aire d’eterna llegenda, aparegué Indalecio Carbonell, Capità Moro, acompanyat per la seua favorita. Majestat i emoció cavalcaren juntes mentre sonava “Alaizaraq – El Blau”.

Amb l’esquadra especial obrint el pas final, “Tarde de Abril” ressonà com una promesa i un adéu. Els Abencerrajes no només desfilaven: regnaven. I Alcoi, embadalida, va saber que havia contemplat la grandesa.