Darrere de la xifra simbòlica dels cent donants que ha assolit recentment l’Hospital General Universitari Mare de Déu dels Lliris, no s’hi amaguen només estadístiques fredes, sinó relats de generositat immensa que bateguen al cor de les nostres comarques. Des que el centre va ser designat oficialment com a hospital extractor, l’equip sanitari ha treballat amb la missió silent però constant d’aconseguir que l’últim desig d’una persona es transforme en l’esperança de vida d’una altra, convertint la pèrdua en un acte de solidaritat col·lectiva.
El procés per a fer efectiva una donació és una tasca de precisió absoluta que requereix una coordinació minuciosa i veloç. Segons expliquen des de la Coordinació de Trasplantaments del Departament, l’activació del protocol mobilitza immediatament diversos equips interns i, en moltes ocasions, la col·laboració amb altres departaments de salut. Perquè l’engranatge funcione amb èxit, a banda d’uns requisits mèdics molt estrictes —com l’absència d’infeccions greus o patologies tumorals—, el factor humà esdevé el motor principal que ho posa tot en marxa.
L’equip de trasplantaments de l’hospital d’Alcoi ha volgut expressar un agraïment infinit a les famílies del territori, ja que el seu «sí» en els moments més tràgics és el que permet activar tota la maquinària de vida. No obstant això, els professionals recorden que per a facilitar aquesta decisió tan crítica, el més aconsellable és manifestar la voluntat de ser donant en vida. Existeixen diverses vies per a fer-ho oficial, com el Registre de Voluntats Anticipades que es tramita a través del SAIP de l’hospital, un gest que atorga validesa legal a la decisió de l’individu i descarrega de responsabilitat als sers estimats.
A més dels tràmits formals, els experts subratllen que el pas més important és, senzillament, parlar-ne a casa per a estalviar dubtes i patiment en el futur. També existeixen gestos simbòlics com la targeta de donant o opcions tecnològiques accessibles, com la configuració de la fitxa mèdica en els ajustos d’emergència dels telèfons mòbils. Arribar a la fita dels cent donants es considera, en última instància, una victòria de la solidaritat de la gent de la muntanya i un reconeixement a la tasca ben feta de l’equip de coordinació i de totes les unitats de l’hospital implicades en aquest procés vital.
