El repositori digital de l’Ajuntament d’Alcoi, BIVIA, ha fet un pas més en la seua tasca de salvaguarda del patrimoni local amb la incorporació d’un document d’excepcional valor històric. Es tracta de l’exemplar únic titulat «Alcoy Extraordinario», una publicació monogràfica dedicada a les festes de Moros i Cristians de l’any 1907. Aquesta joia bibliogràfica, que fins ara formava part de la col·lecció particular del prestigiós periodista alcoià Enrique García Albors, ha sigut donada per la seua filla, Margarita García del Portillo, assegurant així la seua conservació definitiva i l’accés universal a través dels fons municipals.
L’origen d’aquesta publicació és fruit de l’enyorança i el sentiment de pertinença d’un grup de joves alcoians que residien a Madrid a principis del segle XX. Encapçalada pel reconegut musicòleg Víctor Espinós, la iniciativa editorial va nàixer com un homenatge a la seua ciutat natal davant la proximitat de les festes de Sant Jordi. L’obra es va configurar com un compendi d’alta qualitat on confluïen treballs literaris, artístics i musicals de firmes tan rellevants com Gonzalo Cantó, Miguel Santonja o Ricardo Boronat, culminant amb la reproducció del cartell de Festes d’aquell mateix any.
Més enllà de la seua temàtica festera, «Alcoy Extraordinario» funciona com una radiografia social de la influència alcoiana a la capital d’Espanya en aquella època. El document recull el testimoni de figures com Santiago Mataix, director de El Mundo, qui descrivia la facilitat d’entropessar amb paisans en qualsevol racó de Madrid. Aquesta presència alcoiana s’estenia a tots els estrats del poder i la cultura madrilenya, des de l’àmbit militar amb el general Polavieja fins a la política de primer nivell amb el senador José Cort Gosálbez o Antonio Aura Boronat.
La nòmina de col·laboradors i personalitats citades en la revista és un autèntic qui és qui de la intel·lectualitat alcoiana de l’època. En les ciències destacaven professors de la talla de Carlos Mataix Aracil o el farmacèutic de la Casa Reial, Martín Bayod, mentre que en les arts plàstiques i la música figuraven noms immortals com Emilio Sala, els germans Laporta, Peresejo o Gonzalo Barrachina. Amb l’obertura d’aquest document a la consulta pública, BIVIA no sols ofereix una finestra al passat fester de 1907, sinó que reivindica el pes cultural i professional que Alcoi projectava cap a l’exterior fa més d’un segle.
