El cim de la Serreta ha esdevingut aquest dissabte un espai de record i reivindicació patrimonial en una jornada que ha reunit nombroses persones per a redescobrir un dels vestigis més singulars de la defensa passiva d’Alcoi. Convocats per Guanyar Alcoi i el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina, els assistents han pujat fins a les restes de l’antic observatori construït l’any 1937. Aquesta xicoteta edificació complia una funció vital durant el conflicte bèl·lic: servir de refugi i punt de vigilància per als soldats que escrutaven el cel de la vall del Serpis per a avisar la població davant l’amenaça dels bombardejos de l’aviació feixista italiana.
En una època en què el radar encara no formava part de la tecnologia militar, l’observació visual i auditiva des de punts elevats era l’única forma de prevenció contra els atacs aeris. L’observatori de la Serreta formava part d’un engranatge de protecció ciutadana que es completava amb la sirena de l’Ajuntament i la xarxa de refugis urbans. Tot i la seua rellevància històrica, l’edificació presenta actualment un estat de runa precària que, segons els organitzadors de l’acte, corre el risc de desaparéixer definitivament si no s’intervé de manera urgent per a consolidar les parets que encara es mantenen en peu.
La ubicació geogràfica de l’observatori afig una capa de complexitat administrativa a la seua recuperació, ja que, tot i ser construït per l’Ajuntament d’Alcoi, es troba en un sector de la Serreta que pertany al terme municipal de Penàguila. Per aquest motiu, s’ha fet una crida a la col·laboració entre ambdues administracions per a dur a terme un projecte de restauració i museïtzació que incloga panells informatius. L’objectiu és que aquest espai no sols siga conservat físicament, sinó que s’explique de manera pedagògica la seua importància en la defensa de la democràcia i la llibertat durant els anys trenta.
L’acte ha servit també per a retre un emotiu homenatge a les 64 víctimes mortals que van deixar els set bombardejos patits per Alcoi entre setembre de 1938 i febrer de 1939, executats per l’Aviazione Legionaria delle Baleari enviada per Mussolini. La rememoració d’aquest episodi ha derivat en un clam actual per la pau i en un rotund «No a la guerra», connectant el patiment històric local amb els conflictes bèl·lics que assolen el món en l’actualitat. Amb aquesta jornada, la societat civil ha refermat el seu compromís amb la idea que el patrimoni històric i la memòria democràtica són eines indispensables per a preservar el futur de la convivència.
